07.02.2017 - 23:05
La Vall d’Albaida ha perdut entre l’any 2010 i el 2016 un total de 5.172 habitants, és a dir un 5,5% de la seua població. Però aquesta xifra és molt més alarmant si s’analitza en detall, tant si mirem les situacions particulars d’alguns municipis com si fem èmfasi en l’agreujament de la tendència i l’estructura de població tan envellida i depenent que es va configurant a la nostra comarca.
La crisi econòmica que ha colpejat successivament l’agricultura, la indústria tèxtil i el sector de la construcció, s’ha unit al canvi de mentalitat postindustrial, la ‘societat líquida’ del gran pensador Bauman. De forma que la natalitat s’ha enfonsat encara més amb la precarització laboral, el retard en l’edat de tindre fills i pel creixent nombre de parelles que no tenen descendència. La mortalitat està ascendint a causa de l’elevat envelliment tot i els avanços mèdics. A més a més, l’emigració s’ha disparat en forma de retorn d’immigrants al seus llocs d’origen al quedar-se sense faena i poder tindre, almenys, el suport familiar a casa. Però cal destacar la demolidora fugida de cervells que significa la marxa de joves estudiants valldalbaidins que es veuen obligats a anar-se’n si volen treballar en un ofici relacionat amb la seua formació o, en ocasions, simplement treballar encara que siga fent de cambrer a la Gran Bretanya. No es tracta només de xifres, de quantitat de persones, sinó que se’n va la matèria gris, la població jove i preparada que actua de saba regeneradora ja que la Vall d’Albaida està sofrint una diàspora de llicenciats i graduats per tot d’Europa.
A la taula adjunta s’observen els padrons municipals en anys recents. L’any 2000 ens trobàvem immersos en l’època de la bombolla immobiliària (1996-2008) que va comportar l’arribada d’estrangers atrets pel treball que s’oferia a la comarca, fenomen que va contribuir a un lleuger creixement de la natalitat. Al 2010 ja afectava la crisi econòmica, però en termes poblacionals sol haver-hi un cert retard i aquell any la comarca va assolir el seu màxim demogràfic amb 93.507 habitants, encara que en alguns municipis aquest punt àlgid va tindre lloc el 2011, bé per una virulència retardada de la crisi econòmica o, tal vegada, per la coincidència amb les eleccions municipals. La quarta de les columnes és més recent i mostra les xifres recentment publicades relatives al 2016, en les quals queden ben patents els fenòmens ja comentats i la xifra total davalla fins els 88.335 valldalbaidins. A la darrera columna s’indica la diferència d’habitants entre l’1 de gener de 2010 i el de 2016. Durant aquest període, tan sols 5 municipis dels 34 que configuren la comarca van incrementar la població, entre els quals destaca el cas de Benissoda amb 50 habitants més que representen un 17%, segurament pels avantatges que ofereix respecte a la veïna Albaida i, l’espectacular creixement viscut a Sant Pere d’Albaida, ja que el municipi més menut de la comarca (i el tercer de tot el País Valencià) ha sumat 12 habitants que representen un 33% del seu padró municipal, encara que sovint es tracta d’habitants que no resideixen al municipi on es troben registrats. Però les altres 29 localitats perden habitants i algunes de forma molt considerable, com ara Benigànim amb més d’un 10% del seu padró municipal, Beniatjar un 17%, i Ontinyent ha descendit 2.401 habitants. I caldria sumar aquells que no es trobaven en situació regular i correctament empadronats. A més, la tendència tradicional de l’èxode rural des dels pobles menuts cap als grans de la comarca ja no s’està produint i aquells que han guanyat habitants no són precisament els que actuaven de petites capitals.
Les xifres del creixement vegetatiu a la comarca (naixements – defuncions) indiquen que l’any 2010 la comarca va créixer en 59 persones, mentre que el 2015 moriren 110 persones més que les nascudes. Aquest any destaquen Albaida amb -29 persones, Quatretonda amb -23 i Benicolet amb 13 pèrdues, tot açò sense comptar les migracions. En línies generals, la comarca entre l’any 2015 i 2016 va perdre 621 habitants, dels quals 110 corresponen a les defuncions (creixement natural negatiu) i els altres 511 a emigracions cap a altres territoris.
Població de la Vall d’Albaida als anys 2000 – 2016
Les conseqüències són diverses com ja vam tractar en una comunicació en el IV Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida organitzat per l’IEVA:
1-Reducció de la quantitat de població.
2- Creixement natural negatiu (les defuncions superen els naixements) i retorn d’immigrants al seu país d’origen.
3- Envelliment progressiu, de forma que el col·lectiu de majors supera el de joves.
4-Fugida de cervells.
5-Menor prestació de serveis públics i privats per la reducció de la demanda.
6-Reducció de l’emprenedoria i del dinamisme social.
7-Dificultats per al manteniment del patrimoni a causa de l’abandonament d’edificis i d’altres béns.
Com hem vist, l’envelliment i la despoblació s’han convertit en uns dels principals problemes i reptes que han d’afrontar les institucions. La resignació ha de donar pas a propostes consensuades i viables que revertisquen o almenys pal·lien la tendència encara que el context siga poc favorable. De forma que els governs han de continuar garantint un serveis mínims per a tots els seus habitants independentment del lloc de residència, perquè el manteniment d’una escola rural no és viable ni rendible econòmicament, però sí socialment sostenible. En segon lloc cal posar els diners, especialment les inversions i les subvencions, allà on es consideren objectivament prioritàries i també es podrien gestionar les ajudes que concedeix la Unió Europea als territoris que sofreixen despoblació. Però, sens dubte, la principal mesura de xoc ha de ser la creació d’ocupació, ja que les persones viuen allà on tenen treball.
