21.04.2022 - 23:06
|
Actualització: 29.05.2022 - 11:15
En acabar l’estiu de 1609, les seixanta famílies morisques de Bellús foren obligades a embarcar cap a la costa nord-africana. Zara Cantera, una jove de dèsset anys, era una més dels 120.000 valencians expulsats. El 28 d’abril de 1614, segons un expedient conservat a l’Archivo Histórico Nacional, Zara és arrestada pels alguatzils del Sant Ofici a Palerm, reclosa, i incomunicada en una fosca masmorra dels calabossos secrets de la Inquisició Espanyola, en un soterrani del Palazzo Chiaramonte-Steri.
El fiscal don Pedro de Torres Morales li imputa un delicte d’apostasia. Assevera que va ser batejada a Bellús, no segueix els preceptes cristians i practica ritus islàmics. Segons estipula el dret inquisitorial de l’imperi espanyol, el fet constitueix un crim de lesa Majestat Divina, per la qual, l’acusació sol·licita al Tribunal que la condemne a la pena de mort.
Com va anar a parar la valldalbaidina Zara Cantera a Palerm si la seua nau es dirigia a Orà amb el marit i parents? Per què no va fugir a Tunísia —destinació dels seus familiars— després d’haver obtingut un salconduit del Gran Duc d’Osuna, virrei i Capità General del Regne de Sicília? Qui la va denunciar al Sant Ofici? Per què el procés es prolongà tants anys? Torturaren la nostra paisana perquè confessara els seus «crims»? Quin va ser el veredicte?
