La façana del palau inquisitorial mostra un escut de pedra que la valenciana no pot entendre. Al mig hi figura una creu, a un costat l’espasa del tracte als heretges, a l’altre, l’olivera de la reconciliació amb els penedits. Rodeja el blasó una llegenda en llatí: EXURGE DOMINE ET JUDICA CAUSAM TUAM. PSALM. 73 (Alça’t, oh Déu, a defensar la teua causa. Salm 73). L’escut va ser més tard arrancat del mur i destruït el mateix dia de l’abolició de la Inquisició a Sicília, l’any 1782.

La valldalbaidina és baixada a una de les andrones de la història i confinada en una de les vuit cel·les secretes del soterrani de l’immoble. La masmorra és molt humida —el Palazzo es troba a cent vuitanta metres del port de la Cala per ponent, i a tres-cents cinquanta de la mar oberta per llevant—, però pitjor és la foscor si atenem els graffiti que deixaren uns altres convictes encomanant-se a santa Llúcia. La dèbil llum sols penetra per un finestró a la part superior que dóna a la piazza Marina, una de les esplanades on solen tindre lloc els Autos de Fe, els càstigs i les execucions d’heretges.

Zara està aïllada —no té dret a visites—, oculta per al món, i no sap per quant de temps. Podria passar hores, dies o anys en l’amagatall. No és un procediment legal ordinari, reial o comú: en la reglamentació inquisitorial regeix la presumpció de culpabilitat i la reclusió prèvia al juí no té límits temporals.

La valenciana deu estar perplexa. Potser cavil·le: “Però si visc a la Kalsa des de fa quatre anys, dos de casada amb l’Abdili, sempre he fet el mateix i no ha passat mai res!”. Així i tot, segur que intueix el motiu de l’arrest.

The post La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (10) appeared first on VilaWeb.