La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (10)

  • "La valldalbaidina és baixada a una de les andrones de la història i confinada en una de les vuit cel·les secretes del soterrani de l'immoble."

Xavi Constant
29.05.2022 - 11:01
Actualització: 29.05.2022 - 11:06
VilaWeb
«Graffito» de Santa Llúcia en la paret de la presó. Els convictes rascaven les rajoles del sòl i aconseguien una pols fina que, mesclada amb aigua i pixum, servia de pigment. També utilitzaven trossos d’algeps i carbó. De tant en tant els murs de la presó es recobrien amb calç per higiene. Els dibuixos, pintures i escrits foren oblidats durant segles i descoberts en 1906 gràcies a unes reformes.

Vesprada del dilluns 28 d’abril de 1614. A l’antic viccolo dei Gambacurta ressona un rebombori que arriba fins a la piazza Marina. Els crits, corregudes, forcejaments i alarits provenen del palau del marqués di Motta d’Affermo. Zara és detinguda i conduïda a arrastrons els dos-cents metres que separen la seua llar del Palazzo Chiaramonte-Steri, seu del Sant Ofici.

La façana del palau inquisitorial mostra un escut de pedra que la valenciana no pot entendre. Al mig hi figura una creu, a un costat l’espasa del tracte als heretges, a l’altre, l’olivera de la reconciliació amb els penedits. Rodeja el blasó una llegenda en llatí: EXURGE DOMINE ET JUDICA CAUSAM TUAM. PSALM. 73 (Alça’t, oh Déu, a defensar la teua causa. Salm 73). L’escut va ser més tard arrancat del mur i destruït el mateix dia de l’abolició de la Inquisició a Sicília, l’any 1782.

Escut de la Inquisició espanyola

La valldalbaidina és baixada a una de les andrones de la història i confinada en una de les vuit cel·les secretes del soterrani de l’immoble. La masmorra és molt humida —el Palazzo es troba a cent vuitanta metres del port de la Cala per ponent, i a tres-cents cinquanta de la mar oberta per llevant—, però pitjor és la foscor si atenem els graffiti que deixaren uns altres convictes encomanant-se a santa Llúcia. La dèbil llum sols penetra per un finestró a la part superior que dóna a la piazza Marina, una de les esplanades on solen tindre lloc els Autos de Fe, els càstigs i les execucions d’heretges.

Zara està aïllada —no té dret a visites—, oculta per al món, i no sap per quant de temps. Podria passar hores, dies o anys en l’amagatall. No és un procediment legal ordinari, reial o comú: en la reglamentació inquisitorial regeix la presumpció de culpabilitat i la reclusió prèvia al juí no té límits temporals.

La valenciana deu estar perplexa. Potser cavil·le: “Però si visc a la Kalsa des de fa quatre anys, dos de casada amb l’Abdili, sempre he fet el mateix i no ha passat mai res!”. Així i tot, segur que intueix el motiu de l’arrest.

Dalt del tot, finestró d’una cel·la de dones, l’única llum natural que de què disposaven. Les dues obertures de baix són recents. En els murs sobreviuen escrits i pintures de les convictes.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any