Interpel·lada pel matrimoni, contesta que va contraure núpcies pel ritu catòlic davant de sa casa de Bellús amb Alí, en cristià Miquel —defuig citar el cognom i que era oriünd de Xiva—. No amaga que també és casada amb l’Abdili des de fa dos anys, que no tenen fills, i anuncia que està encinta d’un mes. Una invenció per a commoure els membres del Tribunal? Vol que l’embaràs legitime la unió amb l’Abdili?

La qüestió és espinosa: si Ses Senyories determinen que Zara ha estat batejada, el segon matrimoni no tindria validesa jurídica segons el dret canònic i l’acusarien d’adulteri o concubinat; i si no està batejada, podrien imputar-li un delicte de bigàmia. En realitat tots els assumptes que l’envolten són perillosos perquè la Inquisició no aplica el principi in dubio pro reo, sinó in dubio pro fidei: en cas de dubte no s’afavoreix al reu sinó la causa de la fe.

Zara, malgrat tot, sembla satisfeta perquè no l’han enxampada en contradiccions. No creu que li puguen atribuir cap culpa. Potser s’ha fet la il·lusió que la soltaran i dormirà a casa.

Després de l’interrogatori la deixen formular un al·legat de defensa. L’argumentació de la valldalbaidina és sòlida i coherent. No obstant això, l’estratègia inquisitorial és molt subtil i gosa d’una llarga experiència. Domingo de Llanes, el veterà president del Tribunal, alça la sessió i desconcerta la valenciana enviant-la de tornada a la presó “muy amonestada” perquè “piense Vien y descargue su conciencia”. Per als jutges es tracta d’un avís amical, un consell ben intencionat perquè sospiten que la rea no ha dit tota la veritat. A Zara li sona a amenaça.

“Què més volen sentir?”, deu pensar. Lamentablement, Zara no té advocat, ni cap consultor que conega els procediments inquisitorials.

The post La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (13) appeared first on VilaWeb.