La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (13)

"Malgrat tot, sembla satisfeta perquè no l'han enxampada en contradiccions. No creu que li puguen atribuir cap culpa. Potser s'ha fet la il·lusió que la soltaran i dormirà a casa."

Xavi Constant
17.06.2022 - 00:14
Actualització: 17.06.2022 - 00:16
VilaWeb
Cel·la número 2 de les presons secretes. Els justos resten entre una boca infernal i un Crist. Sobre el cos del monstre, el famós hendecasíl·lab dantesc traduït al sicilià

Zara respon amb serenitat les preguntes del fiscal. Afirma no saber si els avantpassats materns eren de Bellús i s’inventa que sa mare era d’Aràbia. Fabula que és filla d’un turc de Constantinoble i que els ascendents paterns són d’origen otomà. Seguint el pla concebut, vol fer veure que els seus pares i avis no estaven batejats i l’educaren en la fe de l’islam.

Interpel·lada pel matrimoni, contesta que va contraure núpcies pel ritu catòlic davant de sa casa de Bellús amb Alí, en cristià Miquel —defuig citar el cognom i que era oriünd de Xiva—. No amaga que també és casada amb l’Abdili des de fa dos anys, que no tenen fills, i anuncia que està encinta d’un mes. Una invenció per a commoure els membres del Tribunal? Vol que l’embaràs legitime la unió amb l’Abdili?

La qüestió és espinosa: si Ses Senyories determinen que Zara ha estat batejada, el segon matrimoni no tindria validesa jurídica segons el dret canònic i l’acusarien d’adulteri o concubinat; i si no està batejada, podrien imputar-li un delicte de bigàmia. En realitat tots els assumptes que l’envolten són perillosos perquè la Inquisició no aplica el principi in dubio pro reo, sinó in dubio pro fidei: en cas de dubte no s’afavoreix al reu sinó la causa de la fe.

Zara, malgrat tot, sembla satisfeta perquè no l’han enxampada en contradiccions. No creu que li puguen atribuir cap culpa. Potser s’ha fet la il·lusió que la soltaran i dormirà a casa.

Després de l’interrogatori la deixen formular un al·legat de defensa. L’argumentació de la valldalbaidina és sòlida i coherent. No obstant això, l’estratègia inquisitorial és molt subtil i gosa d’una llarga experiència. Domingo de Llanes, el veterà president del Tribunal, alça la sessió i desconcerta la valenciana enviant-la de tornada a la presó “muy amonestada” perquè “piense Vien y descargue su conciencia”. Per als jutges es tracta d’un avís amical, un consell ben intencionat perquè sospiten que la rea no ha dit tota la veritat. A Zara li sona a amenaça.

“Què més volen sentir?”, deu pensar. Lamentablement, Zara no té advocat, ni cap consultor que conega els procediments inquisitorials.

Portada del llibre “Parole prigioniere. I graffiti delle carceri del Santo Uffizio di Palermo” de Giovanna Fiume i Mercedes García-Arenal

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes