13.07.2022 - 10:54
En la presó de La Vicaria, on han de complir un any de reclusió, Zara i Mariam filen, cuinen, xarren i resen. L’Abdili i el Braïm, dos marits sol·lícits, les visiten cada matí i cada vesprada des de la reixa que dóna al carrer, i els porten menjar i mudes de roba.
Però, ai! Un mes després del confinament, a finals d’agost, el tribunal eclesiàstic comença a interrogar secretament les cinc companyes de cel·la i el fiscal les sotmet a una cascada de preguntes sobre els avanços en la conversió de les valldalbaidines.
Geronima Labalba, de Cammarata (Agrigento, Girgenti en sicilià), vinti-i-set anys, testifica que Zara li va fer saber un dia que accedí a la conversió per por al Sant Ofici; tanmateix, ella i la germana volen ser musulmanes. La siciliana afirma que les seues companyes les han vistes menjar carn en divendres, i no sap res més perquè no entén el “turc” que parlen entre elles.
Chica Stila, també de Cammarata, dènou anys, declara que quan preguntà pels motius del seu empresonament, les germanes contestaren que perquè volien convertir-les en cristianes, no obstant això elles volen la llei islàmica, ja que “cada uno se salva en su ley”, respongueren. A la qüestió del fiscal de si han manifestat que es convertien per por, assegura que no ho ha sentit.
Francesca Librini, de Mazara (Trapani, Tràpani en sicilià), vint-i-un anys. Confirma que les valencianes mengen carn els divendres i filen en diumenge. Es llaven nues i senceres fent burla de les dones cristianes. No sap si estan batejades i no les ha sentides dir mai que es convertien per por.
Catarina Espinela, de Patti (Messina, Missina en sicilià), vint-i-sis anys, les ha sentit manifestar que “antes se dejarían ahorcar que ser xptianas”. Mengen carn en divendres, es llaven nues, oren sense creu i resen la zalà. No les ha sentides dir això de la por, però el que sí que solen mencionar, afegeix, és que cadascú se salva en la seua religió.
Betta Amanti, àlies Barone, de Palerm —Palermo, en sicilià Palemmu—, exposa que les germanes “eran moras y querían ir a su tierra a Berberia con sus padres”. Zara li va dir a l’alcaid de La Vicaria —conta la palermitana— que no li diguera el nom de Catalina. Creu que la valenciana no està batejada i no recorda allò de convertir-se per por.
De les declaracions de les cinc sicilianes conjecturem que la intenció de Zara era de seguir la taqiyya, una pràctica consistent a fingir que professa el cristianisme i dissimular la seua fe musulmana en una situació coactiva i perillosa. Val a dir que eixa actitud, dins la branca sunnita de l’islam —la de Zara i els moriscos valencians— era controvertida, i molts creients consideraven que la integritat era preferible a la simulació.
Quant als jutges, infereixen tres fets cardinals després dels interrogatoris: Zara i Mariam volen ser musulmanes, practiquen ritus islàmics i reben visites dels marits cada dia.
Aquesta última circumstància és la que més exaspera els inquisidors. Estan convençuts que els turcs són una pèssima influència, un destorb en la conversió de les bellusseres. El tribunal mana la compareixença urgent de l’Abdili i el Braïm.
