El drama comença un any després. Un dia de finals de setembre, un pregó proclamat a la plaça en nom del rei Felip II (III de Castella) mana el desterrament forçós a l’Àfrica de tots els musulmans. El ban sacseja el poble. Tenen tres dies per a presentar-se al port de Dénia. La desobediència es castiga amb la mort.

La maquinària militar havia preparat l’operació en secret durant sis mesos i començà pels musulmans valencians. Des dels Alfacs fins a Alacant s’apostaren les galeres de l’Armada per al transport. En terra s’havien desplegat els terços de Llombardia, Sicília i Nàpols perquè no se sabia la reacció dels condemnats. Per si de cas, els moriscos valencians ja havien estat desarmats l’any 1563. A Bellús van escorcollar casa per casa i decomissaren quaranta-tres espases, deu punyals, tres llances, cinc ballestes, cinc cervelleres i tres broquers.

Els bellusers mamprenen les quinze llegües que els separaren de Dénia a peu, en matxos, haques, rucs i carros. Segueixen el camí Vell, deixen la Vall d’Albaida pel pla del Vernissa, travessen Oliva i baixen per la costa. La platja de Dénia és un formiguer de milers d’hòmens, dones, vells i xiquets, amb sacs, embalums i fardells. Molts, de la Vall d’Albaida —els montitxelvins i terrategins embarcaren a Vinaròs—. Igual que els altres companys d’infortuni, malvenen carros i cavalcadures. Uns ploren per abandonar la terra dels avantpassats, uns altres canten i ballen per deixar darrere un món que els resulta opressiu.

A poqueta nit, els bots voguen per a transbordar els primers carregaments a les dèsset galeres reials de la flota espanyola de Nàpols i dotze barques comercials que esperen fondejades a la badia. Comença la primera deportació massiva de l’època moderna.

Zara Cantera puja a bord d’una nau comercial patronejada pel capità Bernal en un dels primers combois. Amb ella embarquen el seu marit, Alí [Miquel Cotendi]; son pare, Mahamet [Gaspar Cantera]; la seua madrastra; la germanastra, Mariam [Serafina Cantera]; dues germanes de sa mare difunta, Ayxus [Àngela Barón] i Zara [Maria Barón]; i més famílies de Bellús. Els plans de l’extensa família són de desembarcar a Orà, continuar viatge i establir-se a les terres fèrtils de l’altra banda de la serralada de l’Atles, a Tunísia.

La barca salpa cap al nord d’Àfrica, probablement el set d’octubre. Amb bona mar, la travessia sol durar tres jornades. A bord, Zara Cantera coneix una jove morisca d’Almoines. Es diu també Zara, cristianitzada com a Vincència. Zara la bellusera, la seua germanastra Mariam, el seu cosí Josep Savia i Zara l’almoinera seran processats al palau Chiaramonte-Steri de Palerm per la Inquisició Espanyola amb resultats ben diferents.

The post La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (2) appeared first on VilaWeb.