La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (2)

Zara, cristianitzada amb el nom de Catalina perquè els apel·latius moriscos estaven prohibits, s’havia casat, o millor dit l’havien casada seguint els costums socials, quan tenia setze anys, amb Alí, àlies Miquel Cotendi, veí també de Bellús. La cerimònia, oficiada per fra Roque Arroyo, va tindre lloc a Bellús el 7 de setembre de 1608.

El drama comença un any després. Un dia de finals de setembre, un pregó proclamat a la plaça en nom del rei Felip II (III de Castella) mana el desterrament forçós a l’Àfrica de tots els musulmans. El ban sacseja el poble. Tenen tres dies per a presentar-se al port de Dénia. La desobediència es castiga amb la mort.

La maquinària militar havia preparat l’operació en secret durant sis mesos i començà pels musulmans valencians. Des dels Alfacs fins a Alacant s’apostaren les galeres de l’Armada per al transport. En terra s’havien desplegat els terços de Llombardia, Sicília i Nàpols perquè no se sabia la reacció dels condemnats. Per si de cas, els moriscos valencians ja havien estat desarmats l’any 1563. A Bellús van escorcollar casa per casa i decomissaren quaranta-tres espases, deu punyals, tres llances, cinc ballestes, cinc cervelleres i tres broquers.

Els bellusers mamprenen les quinze llegües que els separaren de Dénia a peu, en matxos, haques, rucs i carros. Segueixen el camí Vell, deixen la Vall d’Albaida pel pla del Vernissa, travessen Oliva i baixen per la costa. La platja de Dénia és un formiguer de milers d’hòmens, dones, vells i xiquets, amb sacs, embalums i fardells. Molts, de la Vall d’Albaida —els montitxelvins i terrategins embarcaren a Vinaròs—. Igual que els altres companys d’infortuni, malvenen carros i cavalcadures. Uns ploren per abandonar la terra dels avantpassats, uns altres canten i ballen per deixar darrere un món que els resulta opressiu.

A poqueta nit, els bots voguen per a transbordar els primers carregaments a les dèsset galeres reials de la flota espanyola de Nàpols i dotze barques comercials que esperen fondejades a la badia. Comença la primera deportació massiva de l’època moderna.

Zara Cantera puja a bord d’una nau comercial patronejada pel capità Bernal en un dels primers combois. Amb ella embarquen el seu marit, Alí [Miquel Cotendi]; son pare, Mahamet [Gaspar Cantera]; la seua madrastra; la germanastra, Mariam [Serafina Cantera]; dues germanes de sa mare difunta, Ayxus [Àngela Barón] i Zara [Maria Barón]; i més famílies de Bellús. Els plans de l’extensa família són de desembarcar a Orà, continuar viatge i establir-se a les terres fèrtils de l’altra banda de la serralada de l’Atles, a Tunísia.

La barca salpa cap al nord d’Àfrica, probablement el set d’octubre. Amb bona mar, la travessia sol durar tres jornades. A bord, Zara Cantera coneix una jove morisca d’Almoines. Es diu també Zara, cristianitzada com a Vincència. Zara la bellusera, la seua germanastra Mariam, el seu cosí Josep Savia i Zara l’almoinera seran processats al palau Chiaramonte-Steri de Palerm per la Inquisició Espanyola amb resultats ben diferents.