20.07.2022 - 16:58
L’11 de setembre de 1614, Zara és durament amonestada per l’ancià Domingo de Llanes Espriella, president del Tribunal. L’inquisidor Torrecilla y Manso exhorta la valenciana perquè “se convirtiere a nuestra sancta fe catholica y dexare la setta y creencia de Mahoma y que abriese el entendimiento y mirase que va errada”.
La valldalbaidina replica una vegada més: “un moro de berberia se puede convertir pero los moriscos y Moriscas no se convierten”.
En una audiència posterior, el secretari escriu que Zara declara que “siempre ha sabido que es mora y no baptizada porque no save que lo sea y no recuerda haberse convertido (…) en la vicaria ha hecho zala y guadoc (…) y otras ceremonias de mora porque lo es y aunque la quemen o ahorquen no diría otra cosa si se hallare y provare que ella es bautizada que aquí esta y que hagan de ella lo que quisieren pero que no lo es sino hija de turco”.
El fiscal agreuja la llista d’acusacions amb un altre càrrec, la “simulació”. Demana als jutges que la rea siga declarada “Revocante perjura ficta varia y simulada consintiente y pertinaz Appostata (…) y su persona sea Relaxada a la Justicia y brazo seglar”.
Dit sense eufemismes de jurisconsult, sol·licita per segona vegada la pena capital.
La causa conclou i Zara és tornada a la presó de La Vicaria. El tribunal no convoca de moment els doctors eclesiàstics per a deliberar i votar una segona sentència. Es limita a esperar. L’aguant i la dilació són una forma de setge a l’enrocament de la valldalbaidina.
La moratòria sembla també un punt de vacil·lació en el Sant Ofici palermità. Els inquisidors solen ser molt picallosos en qüestions legals, i el cas de Zara deu causar-los maldecaps. La situació jurídica dels moriscos ibèrics expulsats que es troben en territori de l’imperi hispànic és embrollada, complexa i controvertida.
Fins aquell moment, tots els moriscos valencians desterrats que han recalat a Sicília, voluntàriament o per força, s’han convertit. És curiós: es mostraven tan fonamentalistes abans de l’expulsió, i a Sicília, més o menys a repel, abandonen l’islam. Potser és perquè resten aïllats de la seua cultura, de les pràctiques religioses, de la família i, a més, en són pocs per a formar una comunitat cohesionada. En el fons, molts deuen pensar que a l’illa poden viure millor que no al Magrib.
El tribunal no disposa, doncs, de precedents sobre què fer amb una morisca irreductible com Zara Cantera, que a té un passaport a Barbaria concedit pel mateix Virrei. Per tot això, els jutges de Palerm remeten còpia de la documentació del “proceso de fe contra Catalina de Barón” a la Suprema Inquisició de Madrid demanant directrius sobre el cas particular.
El segon jutjament conclou el setembre de 1614. Zara es manté ferma en la seua fe. Per què s’ha desdit de la intenció de cristianitzar-se i no segueix el camí dels seus paisans valencians?
Intuïm hostilitat i ràbia contra el Sant Ofici. Hi ha influït també l’abrupta defecció del seu marit l’Abdili, i la del cunyat, el Braïm. Quina decepció! A més, deu sentir-se desenganyada del veïnat que l’ha denunciada, de les companyes de presó que l’han delatada, de la maldat del gènere humà.
Té sempre present i repeteix sovint l’aleia alcorànica de la Sura CIX que degué escoltar per influència dels estudiants i alfaquins de l’antiga madrassa de Bellús, que “cadascú se salva en la seua pròpia religió”. I per molt que li predicaren al poble els franciscans alcantarins del convent de Benigànim, per molts sermons del rector, per molt que la coaccionen els inquisidors, Zara no pot concebre que l’islam no siga una religió vertadera i que sa mare, els familiars, veïns i avantpassats difunts estiguen en l’infern.
Zara es manté ferma. No sabem què li passa pel cap mentre espera la segona sentència en la presó de La Vicaria. El nou veredicte es demorarà dies, setmanes, mesos. Un any sencer.
