La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (3)

Les vint-i-nou naus del comboi repletes d’exiliats valldalbaidins i saforencs navegaren des de Dénia proa al sud. Deixaren arrere el golf d’Alacant on els galions d’una esquadra de l’«Armada de la Mar Océana» i dotzenes de sageties, galeres reials i vaixells mercants carregaven moriscos d’aquelles comarques.

Mentrestant, forasters d’ací i d’allà entraren a les cases buides de Bellús. S’endugueren mobles, vaixelles, cànters, gerres i ferramentes de treball. Foren dos anys de saqueig, durant els quals acabaren emportant-se finestres, reixes, portes, teules, bigues i jàssenes. La devastació va ser de tal magnitud que les trenta-tres famílies repobladores de 1611 hagueren d’assolar el poc que quedava en peu. Rebutjaren les antigues vies estretes i tortuoses de l’alqueria islàmica, i construïren un nou caseriu a la romana, amb carrers encreuats en línia recta i illes rectangulars. Nous indrets amb nous hodònims que perduraren fins al segle XX, tals com carrer de Fora, del Mig, de l’Hostal, plaça del Forn, del Botet… Probablement, els exiliats no arribaren a saber-ho mai i no ho afegiren a la seua amargor.

Sense perdre de vista la costa, les embarcacions doblaren el cap de Palos. La mar començà a agitar-se. Per a defugir els perills de les onades i escampar-se davant les naus turques o corsàries, l’expedició es va resguardar en unes endinsades naturals i recalaren en Cartagena. Aquest port estava reservat per a l’eixida dels moriscos murcians, manxecs i extremenys que, segons el pla secret de l’estat, havien de ser deportats en 1610, després dels valencians.

Zara, com tots els passatgers de la sagetia, està intranquil·la. El capità Bernal, un home malcarat, brusc i sense escrúpols, els tracta amb crueltat. A Cartagena, si més no han fet ja la meitat del trajecte. Sols falta una tirada de dos-cents quilòmetres de navegació en alta mar per a arribar a Orà.

Després de desembarcar a Barbaria, com s’anomenava aleshores la costa nord-africana, Zara i la seua família alberguen el propòsit d’establir-se en terres de Tunísia.