La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (4)

Albiraren la costa nord-africana. S’acostaren a Orà. La ciutat era un enclavament de la corona hispànica fortificat en la costa otomana. La nau va sortejar dotzenes de galeres i atracà al port: un formiguer humà. Els moriscos, carregats de sacs, embolics i sarrons, començaren a abaixar al moll d’un en un. Desembarcà el pare de Zara, Mahamet/Gaspar Cantera; la madrastra, Àngela; les dues germanes de sa mare difunta, Ayxus/Àngela Barón, i Zara/Maria Barón; el marit, Alí/Miquel Cotendi. Però el despòtic capità Bernal no va consentir que la nostra protagonista abandonara el vaixell.

Pel que conten les cròniques de l’època, no va ser l’únic facinerós. Molts patrons de naus privades cobraren als expulsats per un passatge pretesament gratuït, perquè consideraven insuficients els dos reials castellans per viatger —tres sous valencians al canvi— que els armadors havien pactat amb la corona. Hi va haver tripulants malvats que saquejaren els deportats, violaren dones i no dubtaren a degollar o llançar per la borda els qui s’atreviren a rebel·lar-se.

A més de Zara Cantera, el patró Bernal prengué com a botí Mariam/Serafina, la germanastra; i Zara/Vincència, la jove almoinera. Les tres valencianes captives esdevingueren una propietat de Bernal, una mercaderia més a negociar i vendre.