La vida infausta de Zara Cantera, àlies Catalina Barón (9)

Quina casualitat! Els tres testimonis citats a declarar davant del Sant Ofici contra Zara són criats de don Fernando de Matienzo, un dels tres inquisidors que els interroguen en secret, i que després jutjarà la valldalbaidina.

La mallorquina Esperança Brunda, de 30 anys, revela que «Catalina Barón» li va dir una vegada que la secta dels turcs és millor que no la dels cristians i que a Bellús sa mare calfava una caldera d’aigua per a llavar del baptisme els nadons moriscos. El seu marit, Miquel Brundo, de 36 anys, també mallorquí, assegura que en una ocasió li va preguntar per què no vivia com una cristiana, i «Catalina» li va respondre que era mora i així volia viure.

Bruca Embarca, mare d’Esperança Brunda, mora lliure d’Alexandria de 50 anys, menciona de passada i fatalment «Serafina», la germanastra. Sobre «Catalina» manifesta que la carn no li falta els divendres. L’ha vista practicar el «guadoc» (ablucions abans de l’oració) i «lavarse todo el cuerpo y las partes vergonzosas». Sosté que la valenciana resa la «zalà» (les cinc oracions diàries), amb els braços oberts al cel, recitant Laudio Lileii Hamet, que vol dir, aclareix l’egípcia, que Déu és gran. Dejuna en ramadà, i abans de menjar pronuncia Vismila [Bismillah] que significa «en el nom d’Al·là».

L’egípcia testifica que, a més, la bellusera va vestida com una mora pel carrer. Una acusació curiosa: sembla que les morisques valencianes solien distingir-se per abillar-se amb indumentàries més acolorides que no les cristianes; fins i tot el calcer, que solia dur ratlles. Portaven un capell menut, s’engalanaven amb arracades, collar i anells que, de vegades, entrellaçaven amb cadenetes.

Desconeixem, però, l’aspecte de Zara. Sabem que no posseïa joies i que una companya de presó, Geronima Labalba, es va referir a ella, en traducció del secretari del Tribunal del Sant Ofici, com la «joven flaca». Una altra convicta, Chica Stila, la va qualificar de «mora delicada». I l’Abdili, el flamant marit de la valenciana, afirmà que ell i el concunyat Braïm tenien a les germanastres «por más finas moras que ellos turcos, particularmente la Zara».

El Tribunal Inquisitorial ja en té prou amb la denúncia i revelació del cosí germà de Zara, i amb les declaracions del matrimoni mallorquí i de l’alexandrina. La vesprada del dilluns 28 d’abril de 1614, el president mana al capità dels alguatzils, Joan de Valdés, que la capture «donde quiera que la hallaredes aunque sea en Iglesia Monasterio o en otro Lugar Sagrado fortaleza o penitenciado (…) la traeres a las carzeres deste Santo Oficio y la entregareis al Alcayde de ellas (…) y le secuestrareis todos sus Vienes muebles y rayzes donde los tuviere».

La patrulla es dirigeix immediatament al Palau de Gambacorta.