‘La vostra riquesa quedarà podrida’

Així és com la Carta de Sant Jaume (Jm 5:2) denuncia els cobdiciosos i els avars. El text, que continua així ‘el vostre or i la vostra plata, rovellats, i el seu rovell serà un testimoniatge contra vosaltres’ (Jm 5:3), acaba denunciant de nou la injustícia d’aquells que s’aprofiten dels més dèbils: ‘la paga que heu escatimat als pobres que vos han segat els camps, clama, i els clams dels segadors han arribat fins a les orelles del Senyor’ (Jm 5:4).

Aquest fragment de la Carta de Sant Jaume és molt apropiat per denunciar els abusos econòmics de qui va ser president de la Generalitat del País Valencià, que carregava a l’administració (quan ja havia deixat el càrrec) àpats, alcohol, allotjaments o viatges. I també és molt apropiat a propòsit de les declaracions del Sr. Ricardo Costa, qui finalment ha reconegut que el PP es finançava amb diners negres.

La Bíblia sempre ha recelat dels diners, del luxe i sobretot del fet d’aprofitar-se dels altres. Per això el llibre dels Proverbis proclama que ‘un bon nom és preferible a grans riqueses’ i que ‘val més la consideració que la plata i l’or’ (Pr 22:1). La Sagrada Escriptura també desaprova aquell que viu amb ‘ànsia de fer-se ric’ (Pr 23:4), ja que ‘la riquesa no dura sempre’ (Pr 27:24).

I és que l’avarícia, que porta a la corrupció, fa que ‘el cobejós de diner’ no en tinga ‘mai prou’ (Ecle 4:9), ja que ‘els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa’ ( Ecle 4:8). I amb tot, aquell que s’aprofita dels altres per acumular més i més diners, com hem vist en molts polítics, enriquint-se d’una manera il·lícita, hauria de recordar que ‘del que ha guanyat, no li queda res que puga endur-se’ (Ecle 5:14) perquè ‘tal com va vindre, així se’n torna’ (Ecle 5:15). Per això ningú no s’hauria de refiar ‘de les riqueses injustes’, pel fet que no li ‘serviran el dia de la desgràcia’ (Ecli 5.8). El llibre de l’Eclesiàstic recorda ‘a l’home cobejós, de què li serviran els tresors?’ (Ecli 14:3). Encara més, l’Eclesiàstic maleeix ‘qui edifica sa casa amb diners d’un altre’, pel fet que ‘és com el qui aplega pedres per fer-se una tomba’ (Ecli 21:8).

L’afany de diners, i més si és a costa dels altres, porta a la buidor més absoluta. Per això ‘molts han pecat per culpa del lucre’, ja que ‘aquell qui vol enriquir-se no té consideracions’ (Ecli 27:1).

Pel contrari la Paraula de Déu elogia el treball de l’home i de la dona, ja que ‘en l’esforç de les seues mans hi ha una riquesa que no passa’ (Sa 8:18), com diu el llibre de la Saviesa. I també, l’Eclesiàstic proclama feliç aquell que ‘no ha anat darrere l’or’ (Ecli 31:8) i el ‘qui ha pogut prevaricar, i no ho ha fet’ (Ecli 31:10). I encara, el profeta Isaïes elogia qui ‘rebutja els guanys abusius’ i qui ‘no es deixa comprar amb obsequis’ (Is 33:15).

Quan la Sra. Bonig, en declaracions al diari Levante, el 23 de gener passat, diu que ‘el error es hacer concesiones a los nacionalistas’ (com si el PP no fóra nacionalista) el que hauria d’haver dit és que l’error és fer concessions als corruptes, com s’ha fet durant anys al País Valencià.

Quan un polític s’aprofita del seu càrrec (fins i tot ho fa després d’haver-lo deixat) no està sinó fent un frau als altres, ja que utilitza uns diners que no són seus. Com és també un frau que els polítics utilitzen diners negres per finançar el seu partit, com ha reconegut el Sr. Ricardo Costa. Per això Jesús denuncia la falsedat dels escribes ‘que devoren les cases de les viudes’ (Mc 12:40). I els diu: ‘Ai de vosaltres, hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dins són plens d’ossos i de tota immundícia. Així també vosaltres, per fora sembleu gent de bé als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia i de maldat’ (Mt 12:27-28). I és que aprofitar-se dels diners públics per a un ús privat i finançar un partit amb diners negres, no és sinó caure en l’avarícia, la cobejança i el frau.

És reconfortant saber que els bisbes de Guatemala (també podrien fer-ho els bisbes valencians) han denunciat públicament els qui s’aprofiten dels diners dels altres, en dir que ‘el país viu sota la dictadura de la corrupció’, i per això han qualificat el govern d’incompetent per a dirigir Guatemala. I el papa, el dimecres passat, deia a la plaça de Sant Pere: ‘La corrupció és més perillosa que la grip i destrossa el cor’.

Almenys alguns dels qui van dirigir el PP anys arrere, comencen a reconèixer el frau que van fer utilitzant diners negres per finançar el seu partit. Ja és alguna cosa. Aquests haurien de recordar també què diu el salm 100: ‘Portaré les coses de palau amb honradesa de cor, no em proposaré aconseguir cap objectiu innoble’. Aquest salm l’haurien de tindre tots els polítics damunt la taula, per tal que recordaren que el salmista elogia els ‘hòmens de conducta irreprensible’ i maleeix ‘els hòmens fraudulents’.