L’abat del mil·lenari

Sant Benet a la seua Regla, un text d’una gran saviesa i d’una més gran humanitat, ens presenta les grans línies que ajuden els monjos a ser deixebles de Jesús. Per això el pare dels monjos d’Occident ens parla del silenci, l’obediència i la humilitat, la pregària i el treball, la correcció fraterna (per a afavorir la comunió dels germans) i la manera d’admetre els candidats. La Regla també ens mostra com ha de ser el prior, el majordom, els porters del monestir i l’abat.

Pel que fa a l’abat, Sant Benet defineix en dos capítols de la Regla (el 2 i el 64) com ha de ser el pare de la comunitat. L’abat, que “ha d’acomplir amb fets el nom de superior” (2:1) i que “fa de Crist” (2:2), ha de mostrar “totes les coses bones i santes més aviat amb fets que no pas de paraula” (2:12), és a dir, amb l’exemple. A més, l’abat, que cal que “s’adapte a tothom” (2:32), ha “de ser més estimat que no temut” (64:15) i no ha de fer mai “accepció de persones” (2:16), fins al punt que “si un esclau entra al monestir”, Sant Benet demana a l’abat “que no li anteposen l’home lliure” (2:18).

Amb relació a l’elecció, la Regla estableix que ha de ser escollit abat “aquell que tota la comunitat haja elegit de comú acord” (64:1), en un procés totalment democràtic. Tot i que Sant Benet també preveu una excepció: que l’abat siga elegit per “una part de la comunitat amb més bon criteri” (64:1).

Sant Benet demana que l’elecció de l’abat es faça “tenint en compte el mèrit de vida i la saviesa de doctrina del qui haja de ser constituït, encara que siga l’últim per ordre de comunitat” (64:2).

Com deia el subsecretari del Sínode dels bisbes, mossèn Luís Marín, en relació amb aquesta assemblea (i ho podem aplicar a l’elecció abacial) “no és parlamentarisme ni confrontació, sinó discerniment en l’Esperit i corresponsabilitat d’acord amb el carisma de cadascú”. Per això els monjos, per elegir un nou abat fem un profund i intens procés de discerniment, per tal d’escollir el pare de la comunitat.

I és així com en l’elecció del 15 de setembre passat, va eixir elegit com a nou abat de Montserrat el P. Manel Gasch i Hurios. Nascut a Barcelona el 5 de setembre de 1970, llicenciat en dret i en teologia, el nou abat (que va ingressar al monestir el 1996) des del 2011 i fins hui havia estat l’ecònom de la comunitat, i des del 2005 al 2010, prefecte de l’Escolania. Ben preparat intel·lectualment, el P. Manel és un monjo obert, afable i dialogant. A més, va ser un dels 19 monjos que vam firmar un document a favor del referèndum del primer d’octubre de 2017.

És importat destacar que la Regla estableix un procés democràtic en l’elecció de l’abat (sense pressions ni ingerències externes), sense campanya electoral ni candidats, per a no caure en l’error dels apòstols Jaume i Joan, quan demanaren a Jesús de seure l’un a la seua dreta i l’altre a la seua l’esquerra en la seua glòria (Mc 10:36). Perquè cal recordar que en el ministeri abacial, l’abat no és l’amo i senyor de la comunitat, sinó que és el primer servidor, aquell germà al qual “més li pertoca de servir que no de manar” (64:8), com Jesús mateix.

I com en la vocació dels profetes, l’elegit se sent cridat per Déu a ser testimoni del Regne. Per això el nou abat pot fer seua la pregària de Michel Quoist: “Senyor, m’has atrapat i no he pogut resistir-te. M’has aconseguit. Has guanyat tu. I llavors has posat damunt meu el teu esguard d’amor. En un instant m’has atès, foren escombrats els meus dubtes, perquè t’he reconegut sense veure’t, t’he entès sense oir-te, t’he sentit sense tocar-te”. I és que, com continua aquesta pregària de Quoist, el nou abat de Montserrat, “marcat amb el foc del teu amor, ja no podré oblidar-te”. I en el misteri de l’elecció abacial, el nou abat també pot dir amb Michel Quoist: “Per què jo, per què m’has escollit?”. Però confiat en la voluntat de Déu i en els germans de comunitat, pot dir: “Tu m’has agafat i estic segur de tu”.

El nou abat de Montserrat ha de portar a la societat catalana el missatge d’esperança que podem aportar els monjos, i que com deia Thomas Merton, “no consisteix a haver de buscar el teu camí a través de la jungla de paraules i problemes que hui envolten Déu”, sinó a descobrir que “Déu t’estima, ho entengues o no, que és present en tu, que viu en tu, que et crida, et salva i t’ofereix un coneixement i una llum que no té comparació amb res del que hages trobat als llibres o escoltat als sermons”. I és que el contemplatiu, com diu Merton, “no té res a dir-te, sinó a animar-te i assegurar-te que si t’atreveixes a penetrar en el teu propi silenci, a caminar en la solitud del teu propi cor i a arriscar compartir aquesta soledat, arribaràs a trobar la llum i la capacitat per entendre el que hi ha més enllà de tot el que es pot dir o explicar”.

En aquesta nova etapa de Montserrat, l’abat del mil·lenari (ja que celebrarem mil anys d’història el 2025) haurà d’acompanyar la comunitat per camins de renovació, per portar una paraula d’esperança a la nostra societat i servir, com hem fet sempre, el nostre país.