L’alcalde de les firetes

Editorial En febrer de 2011, en l’oposició, Jorge Rodríguez va fer un acte en els terrenys on aleshores anava l’hospital i, rodejat de part de la seua plana major local (entre ells, Rebeca Torró), va anar desgranant els incompliments i la falta d’eficiència de Lina Insa com a batlessa. Per fer més cridanera l’escena, es va valdre d’unes rajoles amb els noms de les pretensions pendents que tenia Ontinyent.  Així apareixien el pont de Sant Vicent (ja fet), l’hospital, els jutjats, l’institut de l’Estació, l’auditori i el conservatori.

Aquestes aspiracions, més altres que tot seguit enumerarem, segueixen pendents per la falta de gestió d’un Jorge Rodríguez que continua estant més pendent d’eixir en totes les fotografies a tots els mitjans de comunicació que de fer la tasca com cal. Més de cinc anys de batle i més d’un any de president de la Diputació han servit per veure que Rodríguez  no és l’alcalde que aparenta ser.

A hores d’ara el seu bagatge com a batle és dels pitjors que ha tingut Ontinyent en democràcia, sent benvolents. En la legislatura passada, el dèficit es va reduir, sí, però el mèrit va ser de Compromís. I la participació ciutadana en els pressupostos va ser una exigència d’EU. Solament queda la universitat, però com hem dit per activa i per passiva, aquesta era un necessitat urgent mútua. Seguim esperant que Rodríguez faça alguna cosa realment de profit. El poble té pendents assignatures grosses. A més de tot el que en 2011 reprotxava a Insa que no fera (l’hospital, els jutjats, l’institut de l’Estació, l’auditori i el conservatori), podem parlar de l’Escola Oficial d’Idiomes, que no ha vingut; de l’Agència Tributària, que no ha vingut; de la Tresoreria de la Seguretat Social, que no ha vingut; dels exàmens de conduir, que no han vingut; d’alguna inversió forta de capital privat (una, almenys), que no ha vingut; de la potenciació de la línia de ferrocarril Alcoi-Xàtiva, que no ha fet res; de posar el Servei de Publicacions en marxa (que va deixar morir Lina Insa), que no ha fet res; d’elaborar una programació cultural de capital de comarca, que no ha fet res; de posar en marxa la residència, que no ha fet res; de la solució definitiva del Ravalet, que no ha fet res; d’un pla efectiu per al comerç local, que no ha fet res. En aquest darrer punt, al contrari, segueix beneficiant uns pocs en perjudici de tota la resta del poble.

Doncs no. No ho diem per cap de les qüestions que acabem de ressenyar que, no obstant, també cal apuntar-les en el seu deure.  Rodríguez s’ha mostrat incapaç d’aconseguir una entrada des de la ronda de circumval·lació a una ampla zona del poble, entre entre la qual, el barri del Llombo. L’última proposta –que ja ens va ensenyar Filiberto Tortosa sent regidor d’Urbanisme en el seu dia– de fer una rotonda satèl·lit, demostra que no ha fet res en cinc anys. Com tampoc han fet res per facilitar la comunicació entre en l’avinguda del Comte de Torrefiel i l’aparcament de Sant Jaume. Com tampoc no ha fet res davant l’oferiment dels propietaris de donar al municipi els històrics Banys de Don Lisardo. Any i mig després, seguim on érem. En el súmmum de la ineficàcia, sabem ara que davant la possibilitat de fer nous aularis de la universitat, l’Ajuntament contempla que es facen al pati del edifici del Lluís Vives. L’alcalde és incapaç de posar-se d’acord per comprar els dos habitatges privats que queden en tot el nucli de cases i oferir els terrenys a la Universitat de València. I ho diem perquè ha deixat en l’estacada els veïns d’Ontinyent. Després d’embarcar al poble en una insubmissió general a fi que no pagara el rebut del fem, ens han vingut els rebuts amb recàrrec passat un any, sense donar resposta a la majoria de les al·legacions presentades, i Rodríguez, que és el president de la Diputació, no ha donat cap explicació als veïns. Cap. Més encara, s’ha amagat quan ha tingut l’ocasió de dir què passava. És això un alcalde que vetla pel bé dels seus ciutadans?

Com pal·lia Rodríguez la seua inoperància absoluta? És obvi. Fent-se amic de tots els mitjans de comunicació a base d’euros perquè edulcoren la realitat i parlen bé d’ell tothora. Té igual que siguen de dreta o d’esquerra. Diners que, cal recordar, són del poble, de tots nosaltres. Els ciutadans estem pagant-li a Rodríguez una campanya d’imatge permanent. Això sí, mentrestant, ell –i nosaltres– ens distraem amb les firetes que munta cada cap de setmana. Perquè de retorn econòmic per al poble no en tindran, però ens ho passem bé mentre ell es fa unes fotos per a la premsa.