31.03.2018 - 22:00
Cada any, la Pasqua, el pas de Jesús de la mort a la vida, omple l’Església de goig. Si durant la Setmana Santa hem contemplat el misteri de la Passió i Mort del Senyor, a la Pasqua, els cristians celebrem la Resurrecció, la victòria i el triomf de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.
Els pobles valencians vivim la Pasqua amb diverses tradicions, com els ‘Encontres’ entre la Mare de Déu i el Senyor Ressuscitat que celebren molts pobles valencians. En els encontres, les imatges de Maria i de Jesús es troben a la plaça major del poble, en una processó que marca el final de les celebracions de la Setmana Santa.
Però a Alfarrasí, en el seu Encontre hi ha un ‘personatge’ addicional, l’Angelet de la Corda: un angelet penjat d’un núvol, ‘format per unes teles que envolten un aparell molt senzill, el qual s’esmuny sobre dues cordes paral·leles, lligades a dos balcons situats l’un enfront de l’altre’, com escrivia el bon amic Josep Requena. L’objectiu de l’Angelet de la Corda és llevar a la Mare de Déu ‘el vel de dol’ en trobar-se amb el seu Fill i emportar-se’l ‘penjant de les mans, fins a desaparèixer en la casa on acaba el trajecte’.
L’origen d’aquest tradició tan bonica, com ho ha deixat escrit Josep Requena, arriba d’un veí d’aquest poble de la Vall d’Albaida, José Esteve ‘el Surdo’, que la importà de la vila navarresa de Tudela. Durant un temps, ser l’Angelet de la Corda a Alfarrasí era un privilegi que tenia una xiqueta de la família del Surdo, pel fet que aquest home era qui havia iniciat aquesta tradició tan entranyable el 1912, enguany fa ja 106 anys.
Com escrivia el bon amic Josep Requena, traspassat fa uns anys, algunes vegades, a causa de l’alçada a que està la protagonista, ‘quan la xiqueta es veu penjada del núvol i a punt d’eixir, li entra por i es posa a plorar, però es calma immediatament quan destapen els cortinatges i comença a dirigir-se cap a la Mare de Déu’.
Afortunadament, des del desembre passat, l’Angelet de la Corda, juntament amb la Nit de les Fogueretes d’Agullent, és Festa d’Interès Turístic ‘Provincial’, segons eixia publicat al DOGV l’1 de desembre de 2017.
El trobament de Jesús amb Maria el diumenge de Pasqua no el trobem a cap dels quatre Evangelis, i és per això que la devoció popular ha imaginat i representat l’encontre entre la Mare i el Fill després de la resurrecció. Sor Isabel de Villena, al capítol 237 de la seua Vita Christi, ens descriu així el trobament entre Maria i Jesús: ‘la Senyora vehent una tan delitosa e amable vista, defalli el seu cor d’alegria, e prostrant se en terra, adora la divina essencia. E lo Senyor, veent la Excellent Mare sua, la levala de terra e, agenollant se, volgue li besar la ma dient li: Yo so resuscitat, e veu me açi ab vos per alegrar de infinit goig la vostra sanctissima anima’.
Una altra celebració popular de la Pasqua és el volteig de campanes a Castielfabib, al Racó d’Ademús, el diumenge de Resurrecció. Aquest volteig té una particularitat especial: són els joves que abraçant les campanes, van fent voltes amb elles, voltejant al mateix temps campanes i persones.
I encara, una altra tradició, ja molt minoritària, era el berenar de Pasqua, amb la tradicional mona, amb l’ou dur, la llonganissa i l’encisam a les eres o al camp i també el vol del catxirulo o milotxa.
Per als cristians la Pasqua ens ha d’ajudar a obrir nous camins de justícia, d’esperança i de fraternitat, i a renovar la nostra Església. La Pasqua és el temps de despertar les consciències i la solidaritat a favor dels més desvalguts. Per això en la Pasqua, com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, descobrim un Déu que ‘ha volgut restaurar i conduir amorosament la humanitat dividida i sacsejada per la violència, desitjosa de ser alliberada del sofriment’.
