24.01.2020 - 17:01
|
Actualització: 24.01.2020 - 18:01
Ni la premsa nacional-catòlica espanyola ha denunciat els darrers atacs que, des de la seu de les Nacions Unides de Ginebra, han proferit una bona part dels 117 estats allà reunits aquesta setmana. Cap referència he trobat a la premsa ni als noticiaris de les televisions més vistes a l’estat. Els 117 estats, dels 193 que formen l’ONU, estaven reunits per a fer l’Examen Periòdic Universal que es publica després cada cinc anys.
En la reunió avaluen el nivell de compliment dels drets humans de tots els estats. I allà, l’estat espanyol no va quedar gens ben parat, malgrat els esforços del seu representant, Fernando Valenzuela Marzo, secretari d’estat d’Afers Estrangers espanyol. La major part de les crítiques van ser per les restriccions que es donen a Espanya pel que fa als drets de reunió i de llibertat d’expressió. Aquestes denúncies les van fer Alemanya, Bèlgica, Costa Rica, Ghana, l’Irac, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Macedònia, Mèxic, els Països Baixos, la República Txeca, Rússia, Suïssa i Veneçuela; a més, aquests representants es van mostrar preocupats per l’ús excessiu de la violència per part de la policia espanyola. Bèlgica va afegit una demanda perquè el parlament espanyol revise el codi penal per a garantir la llibertat d’expressió de veritat. Els Estats Units van demanar que s’assegure la llibertat de premsa. El Japó va demanar que Espanya faça cas de les recomanacions dels grups de treball de les Nacions Unides. Això inclou la del grup de treball sobre detencions arbitràries que va demanar al nostre estat, fa uns mesos, l’alliberament dels presos polítics catalans. Veneçuela va demanar de començar un diàleg constructiu amb el poble de Catalunya i les seues institucions. El Canadà va demanar que es canvien les lleis que persegueixen les crítiques a la monarquia espanyola i la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a ‘llei mordassa’.
Els 117 estats avaluadors tenien un altre informe a la taula que recollia denúncies de la mateixa ONU, en què es feia una menció especial sobre la vulneració de drets a Catalunya. S’hi denuncia l’ús de la força policíaca en protestes ciutadanes, com el cas del primer d’octubre de 2017, o la detenció arbitrària de presos, per als quals se’n demana la llibertat. Els informes presentats per a l’examen eren de 89 entitats, entre les quals hi havia Òmnium, l’ANC, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, International Trial Watch, EuroMed Rights, Fòrum Cívic Europeu, Amnistia Internacional i Front Line Defenders.
Fins fa poc, de tant en tant, encara podies trobar als mitjans de comunicació espanyols-espanyols alguns comentaris, sempre condemnatoris, d’aquests informes de l’ONU o d’entitats defensores dels drets humans. Ara ni això; ara, tot és cosa de l’antiespanya, que no para mai els seus atacs!