09.02.2019 - 12:00
|
Actualització: 09.02.2019 - 13:00
La Secció Quarta de l’Audiència de València ha confirmat la decisió del Jutjat d’Instrucció número 9 de València de mantenir el secret de les actuacions en el cas Alqueria. La sala ha desestimat el recurs d’apel·lació plantejat pel batle d’Ontinyent i ex-president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, un dels sis investigats en aquesta causa.
En un auto, l’Audiència afirma que continua encara amb molta documentació pendent d’ordenar i analitzar, i diu que cal ‘evitar ràpides reaccions defensives, amb possible destrucció de proves o ocultació d’indicis.’
El cas Alqueria investiga irregularitats en les contractacions en Divalterra, l’empresa de capital públic dependent de la Diputació de València. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia en un comunicat, la sala va manifestar en un auto del 9 de gener que ‘concorren raons vàlides per a decretar el secret de les actuacions, que es considera necessari i proporcionat a les finalitats de la pròpia investigació penal i així es revela de l’especial complexitat del cas.’
L’Audiència ha confirmat per tant la provisió del 22 d’octubre d’octubre de 2018 i l’auto del 12 de novembre dictats pel Jutjat d’Instrucció 9 de València.
El jutge, secreta la investigació per a ‘garantir-ne l’èxit, que ‘necessita entre més diligències analitzar l’abundant documentació i els efectes telefònics i informàtics intervinguts durant els registres practicats per la UDEF a les seus de la citada empresa pública, la pròpia Diputació de València i l’Ajuntament d’Ontinyent.’
La Secció Quarta de l’Audiència de València no aprecia que la mesura i les actuacions pels quals es prorroga hagen causat indefensió als investigats, encara que al·ludeix en l’auto a ‘la necessitat’ que les resolucions es notifiquen puntualment al lletrat de la defensa a fi de ‘fer valdre els recursos pertinents’ com en aquest cas.
També indica que el secret sumarial és una mesura excepcional que ‘no pot durar més temps del necessari per a assegurar el bon èxit de la investigació’, per la qual cosa cal que les perquisicions policials avancen amb ‘urgència.’
En qualsevol cas, la Sala discrepa de les al·legacions de l’apel·lant, ‘perquè examinades les actuacions fàcilment se’n desprén la necessitat de la mesura adoptada, que a més de ser necessària es troba motivada.’
‘Estem davant unes diligències d’investigació complexes, amb molta documentació confiscada en diverses seus públiques i domicilis privats pendent d’ordenació i estudi’, aclareix l’auto. Igualment, després del bolcat corresponent, ha d’analitzar-se la informació continguda en els ‘instruments de comunicació emprats pels querellats, i cal per tant dilucidar les presumptes activitats il·lícites i graus de participació de diverses persones.’
Per a l’Audiència, ‘en aquestes condicions i amb la finalitat d’evitar ràpides reaccions defensives, amb possible destrucció de proves o ocultació d’indicis, resulta correcte la conducta de l’instructor decretant el secret de totes les actuacions, perquè això posaria en perill la investigació sumarial.’
