L’Audiència ordena reobrir la causa per la mort del brigadista Emilio Abargues

Redacció/EP La secció desena de l’Audiència d’Alacant ha ordenat reobrir la causa per la mort de dues persones —el brigadista Emilio Abargues de la Pobla del Duc i l’agent mediambiental Ernesto Aparicio d’Énguera—, lesions greus a una tercera i lesions a dues més, en l’incendi forestal de la Torre de les Maçanes a l’agost de 2012. La decisió suposa revocar i deixar sense efecte la resolució de sobreseïment provisional de la causa, dictada al setembre de 2015 pel jutjat d’instrucció 2 de Sant Vicent del Raspeig.

La decisió de l’audiència s’ha conegut aquest dilluns i implica d’assumir el recurs de reforma presentat per tres particulars contra la decisió del jutjat d’instrucció.

El jutjat va decretar el sobreseïment per entendre que no hi havia elements que permeteren ‘suposar l’existència d’un delicte’. Per contra, l’Audiència recorda al jutjat que el Tribunal Constitucional espanyol afirma que el dret a la tutela judicial efectiva ‘només se satisfà si es produeix una investigació del fet denunciat que siga alhora suficient i efectiva, ja que la tutela que se sol·licita consisteix inicialment a indagar què va passar’.

Apunta que en la causa es ‘reclama el major esforç aclaridor’ de les circumstàncies, ja que la vida és ‘el bé jurídic més preuat’ i ‘no es pot considerar com a suficient una investigació que no esgote raonablement els recursos necessaris per adquirir una certesa suficient sobre les circumstàncies i avatars dels òbits’.

‘En concret, es denuncia per precipitada la decisió de sobreseïment i arxiu que es funda essencialment en l’informe del GOIIF perquè no ha estat objecte de contradicció, amb possibilitat d’intervenció de les parts per obtenir aclariments sobre el contingut de l’informe’.

Entén l’Audiència que ‘l’arxiu, sense prèvia contradicció de la pericial, ometent el trasllat als denunciants, afecta negativament el seu dret de defensa’ i remarca que ‘en relació als informes pericials, comporta l’obligació de l’Instructor de possibilitar que les parts efectuen al perit les observacions que estimen convenients i realitzen les preguntes que consideren oportunes sobre la seua perícia i sobre les conclusions assolides’.

Sobretot, continua l’auto, quan l’informe serveix a l’instructor per ‘acordar el sobreseïment’; i ho fa tot i que ‘hi ha un informe obertament discrepant’ –elaborat per un perit de la Universitat Politècnica de València–, que ‘arriba a conclusions dispars’.

Al parer de l’Audiència, ‘sembla a priori convenient que els autors dels informes discordants compareguen i aclaresquen punts rellevants per a la determinació de les responsabilitats que en la causa es ventilen’.

I recorda, així mateix, que hi ha testimonis i informes que qüestionen la maniobra d’extinció ‘sobre com fou d’indegut que s’executés en el lloc on es va verificar, sense fer cas de les indicacions concretes sobre l’abordatge del foc impartides pel director del PMA, havent de concretar si aquestes decisions poden integrar la imprudència causal dels danys personals que s’investiguen’.

Assenyala que després d’aquesta diligència, l’instructor ‘pot acordar novament el sobreseïment’ o ‘qualsevol altra resolució’. Per tot això, estima el recurs d’apel·lació de les parts i revoca i deixa sense efecte el sobreseïment i insta a ‘prosseguir’ la investigació.