Les dones a l’Església

Amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, tant la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) com la Joventut Obrera Catòlica (JOC), i també el col·lectiu valencià Alcem la Veu, han donat a conéixer uns manifestos per A reivindicar el paper de la dona al si de la societat, en el món obrer i a l’Església.

Aquest manifest denuncia la situació de les dones que pateixen “la desigualtat, la precarietat, l’empobriment i l’exclusió del mercat laboral”

Cal dir, com ens recorden la GOAC i la JOC, que la pandèmia “ha retardat l’accés a la igualtat en 135,6 anys, segons el Fòrum Econòmic Mundial”, ja que “el 2020 s’estimava que es necessitarien 99,5 anys per a arribar a la igualtat”.

Aquest manifest denuncia que “l’índex d’activitat” de les dones “es manté d’un 10% més baix que el dels hòmens, i que la temporalitat ja arriba al 41%” en el cas de les dones. Una altra dada important a tindre en compte és que en les dones “els contractes a temps parcial arriben al 74% i l’índex d’atur al 16,36%, cosa que vol dir un 3,5% més alt que no el dels hòmens”. Per altra part, “les dones cobren un 14,1% menys que els hòmens”, una diferència que “equival a dos mesos de salari”. Pel que fa a la discriminació per raó de sexe, “les dones d’entre 25 i 44 anys i sense fills, tenen un índex més alt d’ocupació (72,8%); però a mesura que augmenta el nombre de fills, disminueix aquest índex”. Per això les dones estan castigades pel fet de ser mares “i si són jóvens immigrants, la desigualtat es duplica o es triplica”.

Unes altres dades preocupants és que “el 27,2% de les dones es troben en risc de pobresa” i que “la pensió mitjana de les dones és de 837,98 euros, mentre que la dels hòmens és de 1.260,02 euros”. És per això que aquestes xifres refermen la situació de vulnerabilitat de les dones, amb “més atur i més temporalitat”.

Per això en aquest 8 de Març, la JOC i la GOAC reivindiquen “el dret a un treball digne”, tot compartint “el plantejament de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que l’eixida a aquesta situació passa per la recuperació amb perspectiva de gènere, introduint l’augment del salari mínim i incrementant els serveis públics”.

La JOC i la GOAC demanen “un canvi de model en l’organització i el finançament, que millore les condicions de treball” de les dones.

Aquests moviments d’Església demanen també “generar espais segurs per a prendre consciència” de la situació “de desigualtat i discriminació, provocada per un sistema social i econòmic” que ignora i utilitza les dones.

Aquests moviments es comprometen “a continuar lluitant, juntament amb altres moviments i organitzacions eclesials, sindicals, socials i polítics, per a acompanyar les dones”.

La JOC i la GOAC volen continuar “construint en la nostra Església i en el món la comunitat d’iguals, que Jesús creà”. I per això, “com les deixebles de Jesús, que anunciaren la resurrecció”, aquestes dones volen “continuar comunicant esperança, promovent la justícia social, els Drets Humans i la igualtat de gènere”.

El manifest acaba encoratjant les dones, i ja que “no hi ha esperança sense lluita, la JOC i la GOAC” volen continuar “treballant, fins que la igualtat es faça costum”.

Per la seua part, un grup de dones de l’Església Valenciana, han fet públic un manifest on demanen “veu i vot”, perquè “ser creient i feminista no només és viable, sinó que pot suposar un repte o compromís”. L’objectiu d’aquest col·lectiu és “replantejar i qüestionar el paper assignat” a les dones, “des d’una institució dirigida per hòmens”. Per això el manifest demana que les dones tinguen “un paper més actiu en les decisions”, ja que “estem capacitades i cridades a participar en tots els espais de decisions i també algunes ens sentim cridades a practicar els ministeris”.

Amb aquest manifest, les dones cristianes valencianes volen mostrar que “hi ha una nova consciència sobre la igualtat de la dona a l’Església que l’empeny cap a un nou model de participació i de govern eclesial”. I és que, com diu aquest col·lectiu de dones cristianes valencianes, “si Jesús no va fer distincions, per què les han imposades ells?”.

Crec que els bisbes valencians (i també els capellans), farien bé a escoltar i acollir i fer costat a les peticions que fan les dones cristianes, per tal de fer una Església més fraterna i més sinodal.