Les paraules del papa en el 75è aniversari de l’ONU

Amb una videoconferència, el papa s’ha adreçat a l’ONU amb motiu de la 75a assemblea. En el seu discurs, el papa Francesc ha subratllat la importància de l’ONU, que hauria de ser (perquè encara no ho és) un ‘veritable signe i instrument de la unitat dels pobles i de servei a la família humana’.

Amb motiu de la pandèmia de la covid-19 que patim, Francesc ens ha recordat un fet inqüestionable, i és que ‘aquesta crisi està canviant la nostra forma de vida’, ja que qüestiona ‘els nostres sistemes econòmics, sanitaris i socials’ i per això mateix ens posa al davant la nostra fragilitat com a criatures.

El papa demana a l’ONU més ‘corresponsabilitat mundial’ i una ‘solidaritat fonamentada en la justícia, la pau i la unitat de la família humana’. Igualment, exigeix als estats membres de l’ONU, que promoguen ‘la salut pública i el dret de tota persona a l’atenció mèdica’, i també, enmig d’aquesta pandèmia, que es puga ‘garantir l’accés a les vacunes contra la covid-19 i les tecnologies necessàries per atendre els malalts’. I en cas que s’haja de privilegiar algú, com diu el papa, ‘que siga el més pobre i el més vulnerable, aquell que queda discriminat per no tindre recursos econòmics’.

El papa també ens recorda que ‘la crisi ens ha demostrat que la solidaritat no pot ser [no hauria de ser] una paraula o una promesa buida’. Per això el papa fa una crida als estats perquè arriben a ‘garantir un treball digne’ per a tothom, així com ‘canviar el paradigma econòmic dominant, que només busca eixamplar els guanys de les empreses’. A més, ens recorda que per fer possible aquest canvi, necessitem construir ‘un marc ètic més fort’ i un esforç per part de la comunitat internacional, per tal d’acabar ‘amb les injustícies econòmiques’.

En el seu discurs, el papa denuncia amb dolor els nombrosos ‘drets fonamentals que continuen sent violats amb impunitat’, així com els ‘creients religiosos’ que sofreixen ‘persecució’. Francesc també ens posa al davant un fet evident i és que ‘els conflictes mostren que l’ús d’armes explosives té un impacte humanitari’. Per fa un toc d’atenció als governs, davant el drama dels qui ‘es veuen obligats a abandonar les seues llars’, com els refugiats, els migrants i els desplaçats, que busquen una vida digna, fugint de la guerra i de la fam.

El papa, que destaca la ‘perillosa situació de l’Amazònia i la crisi ambiental’, demana una més gran ‘sensibilitat ecològica’ i una ‘especial atenció als xiquets i la promoció de la dona’.

Francesc exhorta l’ONU a treballar per tal que aquest organisme creat fa setanta-cinc anys esdevinga un ‘taller per a la pau’, davant la constant i terrible amenaça de les guerres.

I acabava el seu discurs adreçat recordant-nos que ‘la pandèmia ens ha demostrat que no podem viure sense l’altre, o pitjor, l’un contra l’altre’.

Tant de bo que els estats, escoltant la veu del papa, treballen per fer possible un món millor, més fratern, més just i més pacífic.