Les platges que jo vaig conèixer

Parents i coneguts de terres llunyanes ens envegen encara per viure tan prop de les platges tan famoses en el món com la de Benidorm o la de Gandia. No us podeu imaginar la cara de sorpresa que posen quan els diem que no anem mai a unes platges tan massificades. Ara bé, quan els conte que fa prop de setanta anys a Gandia érem només una dotzena de famílies a la platja un diumenge d’estiu, comencen a entendre la nostra decisió d’ara. 

La tremenda destrossa que s’ha fet a les nostres costes compensa els guanys que puguen haver obtingut els propietaris d’aquelles terres i el que obtenen els professionals de l’hostaleria? Algú que haja arribat a veure, com la meua família, el Benidorm de finals dels anys quaranta, més o menys com el que mostra la fotografia que he superposat a l’actual del mega-Benidorm podrà entendre la sensació de pèrdua d’un molt estimable bé patrimonial. Sort encara que la legislació vigent actual ha parat els peus a les grans empreses especuladores i es poden trobar alguns petits racons on no s’ha permés d’edificar els grans gratacels que han convertit la major part de la costa valenciana en un desficaciat seguit d’avingudes enquitranades envoltades de ciment i vidre. 

No costa tant de pensar què podria passar si de sobte el turisme massificat de platja, alcohol, paella i sangria que ens ha envaït decidira anar-se’n una miqueta més enllà, on el desastre urbanístic no haja estat tan salvatge. Què faríem aleshores? Exportar cambrers? Convertir els gratacels en residències per a la tercera edat o per a la quarta potser? Convertir els paisatges turístics buits en atracció per a un turisme de paisatge arquitectònic devastat? Una cosa semblant als poblats de l’espagueti-western abandonats d’Almeria, convertits ara en atracció per a turistes friquis? I si per allò del canvi climàtic al turisme de platja se li queda la platja inundada i ja no suporten els guiris els 44 graus de temperatura del caldo d’Avecrem que serà el mar? No vull ni pensar-ho! Diuen que estan pujant els lloguers dels pobles situats més amunt dels 900 metres sobre el nivell del mar. No vull ja ni recordar-me’n de les platges que jo vaig conèixer.