Les societats musicals i la Covid-19

Que passarà amb les societats musicals del País Valencià després de la fase 3 de desescalada, quan entrem en la ‘nova normalitat’? Què és la nova normalitat? Doncs jo crec que és continuar amb les mesures de distanciament social i seguretat que tenim ara; per tant, com que som un grup de contacte (més que els futbolistes), no podrem fer assajos generals, ni concerts, ni entrades de moros i cristians fins que tinguem una vacuna. I això, ara mateix, no sap ningú quan serà.

Són preguntes que com a president d’una societat musical em faig quasi cada dia. Estem davant d’una situació inèdita respecte a les bandes valencianes per culpa d’un virus sense precedents i la malaltia de la Covid-19.

Mai al llarg de la història recent ens havíem vist en una situació de crisi sanitària, econòmica, social, cultural i sobretot musical com l’actual. La meua societat té noranta-set anys d’història i no pensàvem mai que açò passaria. Les bandes de música hem passat per moltes situacions fotudes (dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Franco), però sempre hem tirat endavant amb el bon fer i compromís dels músics,  socis i el suport del nostre poble; amb treball, il·lusió i ganes d’anar avant mirant el futur amb expectatives possibles.

Però ara mateix les expectatives són nul·les mentre no tinguem eixa vacuna o algun medicament que puga eliminar el virus. Per tant el futur és molt incert, els ingressos per a mantenir les societats són mínims, els de socis i poc més. Actuacions cap, ajudes de les administracions insuficients. Davant aquesta situació, què podem fer?

Propose algunes idees per tal de poder solucionar la nostra situació. En primer lloc la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana hauria de posar-se urgentment en contacte amb la Generalitat Valenciana, com més prompte millor i al més alt nivell, per a plantejar-li la nostra situació i conjuntament buscar les solucions més adients. Som Bé d’Interés Cultural Immaterial, declarades per la mateixa Generalitat, per ací podrien vindre algunes solucions. En segon lloc, els ajuntaments (obligats per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià), també haurien d’estudiar fórmules d’ajuda a les seues societats musicals per al manteniment de les seues seus socials via bonificació d’impostos, subvencions, etc., igual que mantenen edificis històrics, altres manifestacions culturals o  Béns d’Interés Cultural Immaterial.

En general totes les societats musicals ho passarem molt malament de nord a sud del País Valencià (Falles, Magdalena, etc.), però les societats musicals de les Comarques Centrals ho passarem pitjor encara, ja que la nostra activitat està basada en les festes de Moros i Cristians.

Sóc conscient que ara mateix la prioritat és la salut, reforçar el sistema públic de salut; però no és menys important salvar la cultura popular d’un poble que ens fa ser més feliços, i en eixe camp és on les societats musicals valencianes som un exemple per a tot el món.

Aprofitem aquesta crisi per reivindicar el valor de les societats musicals i adaptar-les a la ‘nova realitat’. La Llei del Voluntariat ara és més necessària que mai per a regular la nostra realitat de músics aficionats al servei de la cultura d’un poble. D’ara endavant no serà res igual. Adaptem-nos-hi!!!

Josep Bodí i Quilis · President de la Unió Musical d’Albaida ‘L’Aranya’