Les temptacions dels mitjans de comunicació

En una entrevista a la revista Tertio, una publicació religiosa de Flandes que té una tirada de 13.000 exemplars setmanals, el papa Francesc ha denunciat les temptacions que poden afectar els mitjans de comunicació.

Si en el discurs de Nadal de 2014 el papa ens presentà el catàleg de ‘les malalties curials’ i l’any passat ens descrigué ‘els antibiòtics de la Cúria’, enguany el papa Francesc ens ofereix les temptacions que poden afectar els mitjans de comunicació, amb la conseqüència negativa que tindrien sobre ells.

Al llarg d’aquesta interessant entrevista a Tertio, el papa Francesc comenta diverses qüestions d’actualitat, com el laïcisme i la laïcitat, el paper de les religions a favor de la pau, l’any de la misericòrdia o la importància de construir entre tots una Església Sinodal.

Però el que m’agradaria destacar d’aquesta entrevista, és la resposta contundent del papa Francesc en relació a les temptacions que poden afectar els mitjans de comunicació. El papa reconeix la responsabilitat ‘molt gran dels mitjans de comunicació’ pel fet que tenen a les mans ‘la possibilitat i la capacitat de formar opinió’. El papa parla del treball dels periodistes com a ‘constructors d’una societat’, ja que poden ‘formar una bona o mala opinió’. Per si mateix, com diu el papa, els mitjans ‘són per construir. Per intercanviar. Per fraternitzar, per fer pensar, per educar’, i per això els qualifica com a ‘positius’.

Però el papa és contundent quan adverteix que aquests mitjans ‘poden fer mal’, i per això enumera les quatre temptacions que poden afectar la informació: la calúmnia, la difamació, la desinformació i el sensacionalisme.

El perill de la calúmnia, que afecta negativament la informació, és com ens diu el papa, quan s’embruta la gent, ‘sobretot en el món de la política’. La difamació és igualment rebutjada pel papa pel que té de malèvola. També la desinformació, que esdevé mentida, ‘és el mal més gran que pot fer un mitjà’, ja que es diu ‘una part de la veritat i no l’altra’. Pel que fa al sensacionalisme, el papa el qualifica amb duresa com a ‘coprofília’, ja que busca comunicar l’escàndol per vendre més.

Per al papa Francesc, els mitjans de comunicació ‘han de ser molt nets, molt transparents’ i per això reconeix que  els mitjans com a ‘constructors d’opinió’ poden ‘construir i fer un bé immens’.

A primers d’aquest any, amb motiu de la 50a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, el papa convidava els mitjans a fer una comunicació real, que només és possible si eixim ‘dels cercles viciosos de les condemnes i de les amenaces’ que tenallen els hòmens i els pobles ‘amb missatges d’odi’. El papa també demanava que les relacions mútues no es fonamentaren en la desconfiança, la por o l’odi, sinó en l’audàcia ‘que ofereix veritables solucions als conflictes antics’. Per això ens encoratjava a ‘afirmar la veritat amb amor’ per tal de construir  una societat que siga ‘com una llar amb la porta sempre oberta i on ens acollim els uns als altres’.

Per al papa, ‘comunicar significa compartir’, i traure ‘l’agressivitat del llenguatge’, i també, no alimentar-lo amb ‘la desconfiança, la por i l’odi’. En la línia de les recents declaracions a Tertio, el papa demanava fa un any, que les xarxes socials foren ‘una plaça, un lloc d’encontre on es pot acariciar’, i no fer-les servir per a ‘ferir o linxar moralment l’altre’, com s’esdevé amb la calúmnia i la difamació, i també amb la desinformació i el sensacionalisme.

Tots els mitjans de comunicació haurien de fer un periodisme fonamentat en contrastar les fonts d’informació, en viure aquesta informació des del carrer i no només des dels despatxos, en preservar els drets inalienables de les persones, en verificar cada informació abans de publicar-la i sobretot en guiar-se per una ètica que posa la veritat per damunt i per davant de tot.