11.11.2019 - 17:52
|
Actualització: 11.11.2019 - 18:52
Davant la precarietat que afecta molta gent, i a vegades fins i tot l’exclusió que pateix una bona part de la societat, Càritas ha presentat una bateria de vuit propostes urgents per a fer possible unes polítiques socials que ajuden a rescatar aquells hòmens i dones que se senten expulsats o exclosos de la societat.
Després de les eleccions del 28 d’abril, i per la ineptitud dels dirigents dels partits polítics per a arribar a formar govern, hem patit una paràlisi política que han sofert, d’una manera més cruel, els 1,8 milions de persones que, segons Càritas, formen a l’estat espanyol la societat expulsada. Com ha dit la Sra. Natalia Peiro, secretària general de Càritas, ‘l’exclusió social s’ha enquistat en l’estructura social d’Espanya’, a causa en bona part de l’impàs que ha provocat la no formació d’un govern des de l’abril passat. Hi ha un gran segment de la societat, concretament unes 200.000 persones (el 3,8% de la població) que viu en la precarietat i fins i tot en una exclusió més severa. Per això Càritas ha presentat vuit propostes polítiques per a rescatar les persones que viuen en una gran precarietat i aconseguir una societat més justa.
La primera d’aquestes propostes és la ratificació de la Carta Social Europea, revisada el 1996, i del Protocol addicional de 1995. D’aquesta manera faríem possible que els drets que contemplen aquests documents (sobretot pel que fa a la protecció davant la pobresa) siguen una realitat.
La segona de les propostes és la de garantir uns ingressos per a les llars en situació de pobresa. És important i urgent que qualsevol persona tinga dret a uns ingressos mínims per a fer front a la situació de precarietat.
La tercera mesura a posar en pràctica és el dret de totes les persones en situació de vulnerabilitat a tindre un habitatge digne. Cal que els partits polítics facen una reforma legislativa per a protegir les llars vulnerables en cas de desnonament.
La quarta és la inclusió plena de les treballadores de la llar en el Règim General de la Seguretat Social. Per això cal fer els canvis legislatius necessaris perquè les persones que treballen en aquest sector tinguen la plena equiparació de drets i una protecció social completa.
La cinquena proposta de Càritas és la de garantir la protecció dels menors estrangers no acompanyats i el seu trànsit a la vida adulta. Caldria també modificar la legislació d’estrangeria en relació amb els menors no acompanyats, d’acord amb el que estableix el Marc Internacional de la Convenció sobre els drets de la Infància i l’Adolescència.
La sisena mesura és protegir i garantir els drets humans, també en els processos d’expulsió. Per això Càritas demana la derogació de la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica d’Estrangeria, per a evitar les expulsions sumàries sense garanties.
La setena proposta és la lluita contra el canvi climàtic i el dret de les persones en situació de vulnerabilitat a l’energia. Càritas demana als polítics una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, així com mesures actives per a garantir a tothom el dret a una energia neta.
L’última de les mesures que Càritas proposa per a rescatar les persones en exclusió social és enfortir la política de Desenrotllament i Cooperació Internacional, regida pels drets humans i la sostenibilitat ambiental, amb més recursos i de més qualitat, per a enfortir el paper de la societat civil.
Aquestes vuit mesures urgents que proposa Càritas (una organització de l’Església, amb 84.000 voluntaris i amb 6.000 Càritas parroquials) ajudaran a construir una societat més justa i més fraterna.
A veure si els polítics elegits en aquestes eleccions, en compte de crear nous problemes i blocar les ajudes als qui pateixen, comencen a treballar de seguida per a ajudar a trobar una solució a la situació de pobresa i de precarietat de tantes i tantes famílies.
Estic segur que si (només) durant un mes els polítics que han estat elegits cobraren el salari mínim, 900 euros (segons el Reial Decret 1462/2018 de 21 de desembre de 2018), estarien més conscienciats i ràpidament trobarien solucions per a dignificar la vida dels qui han de viure sense tindre ni el salari mínim. Però com que els polítics viuen envoltats de confort i de privilegis, no es fan càrrec del dolor de la gent.
