‘L’Església que coquetejarà tan poc amb l’esquerra com amb la dreta’

Aquestes paraules del teòleg Joseph Ratzinger (el papa Benet XVI) són del seu llibre Fe y futuro (pàgines 76-77), una obra publicada el 1973, on el llavors jove teòleg parlava, anticipant-se al moment present, d’una ‘Església que haurà perdut molt’. En aquest llibre, Ratzinger deia també que aquesta Església ‘coneixerà formes ministerials noves i ordenarà sacerdots, cristians provats que continuen la professió’, és a dir, hòmens que podran ser casats i que seran ordenats, com demanava el Sínode de l’Amazònia.

Però sobretot, Ratzinger apostava per una Església que a diferència del nacionalcatolicisme viscut a l’estat espanyol, ‘no reclamarà el mandat polític i que coquetejarà tan poc amb l’esquerra com amb la dreta’. Ratzinger també somiava una Església en la qual ‘s’hauran de suprimir tant la tancada parcialitat sectària, com l’obstinació jactanciosa’.

He recordat aquestes paraules del jove Ratzinger per les polèmiques declaracions del capellà de Catadau (un poble on tinc bones amigues, algunes de les quals companyes de l’institut), sobre el nou govern d’Espanya. El rector de Catadau, Luis Hernado Ramírez Calderón, segons han informat els mitjans de comunicació (Levante, 14 de gener de 2020), digué que ‘es una gran desgracia que lleguen al poder hombres comunistas  y anarquistas. Pero es aún mayor desgracia que lleguen al poder con los votos de los católicos, ignorantes católicos que le compran al verdugo la cuerda con que han de ahorcarlos’. A més, via whatsapp, el capellà de Catadau deia també: ‘En esta jornada de reflexión, no quiero influir en Voxtro Voxto, solo decirox que Voxteis el que os dicte Voxtra consciencia y lo que creáis que es mejor para Voxsotros’. Possiblement el capellà de Catadau es defensarà argüint que aquest missatge era una broma. Però és que hi ha bromes i bromes.

Segurament si un capellà de Borriana, d’Agullent o de la Vila Joiosa hagueren fet un whatsapp en uns termes semblants al del rector de Catadau, però, en compte de Vox hagueren jugat amb les paraules PSOE, Compromís o Podem (i no cal dir, amb Bildu o ERC), la jerarquia catòlica de seguida hauria desautoritzat el capellà responsable d’aquell watsapp. Segur que el bisbe hauria cridat el mossèn a l’ordre i l’hauria amonestat severament.

Però desgraciadament, l’Església espanyola (i encara més la valenciana) té tanta simpatia per la dreta que no ho sap dissimular. I, potser, enyorant el nacionalcatolicisme, l’Església valenciana somia amb una relació de poder i de maridatge amb partits dretans, totalment en oposició al que deia el jove teòleg Ratzinger el 1973.

El futur Benet XVI deia en un altre llibre (Dios y el mundo. Una conversación con Peter Seewald), publicat el 2005: ‘Aquesta consciència de no ser un club tancat, sinó d’estar oberts a la comunitat en conjunt, sempre ha estat un component de cap manera suprimible en l’Església’. Per això Ratzinger apostava per ‘formes noves d’obertura a l’exterior, modalitats noves de participació d’aquells que estan fora de la comunitat dels creients’.

Les paraules del futur Benet XVI (com també les paraules del papa Francesc) no eren d’exclusió ni de condemna, sinó d’obertura i d’acolliment de tots. Dels qui voten Vox i també dels qui voten PSOE, Compromís, Podem, Ciutadans, ERC, PNB, Junts x Cat, Bildu, BNG o PP. Perquè la missió de l’Església (i cal recordar el cardenal Tarancon) no és la de casar-se amb un partit, sinó la d’acollir tots els cristians, que, com sol passar, es poden trobar als diversos partits polítics. Per això l’Església, seguint el consell de Ratzinger, hauria de coquetejar ‘tant poc amb l’esquerra com amb la dreta’. Encara que l’Església valenciana es va trobar molt satisfeta amb els governs del PP, tot i haver-se demostrat que van ser uns governs (i ho ha dit la justícia) amb tres ex-presidents de la Generalitat imputats per corrupció, a més d’altres càrrecs del PP que fins i tot han estat empresonats.

Fa només uns dies, Trump, davant 5.000 neopentecostals, afirmava: ‘Crec que tenim Déu del nostre costat’. I és que, com ha fet el rector de Catadau, hi ha un intent de segrestar el cristianisme per part de la dreta radical. Durant molt de temps l’Església, descaradament i sense complexos, ha coquetejat amb la dreta. Però caldria recordar a aquells que volen que l’Església es case amb algun partit concret de la dreta, que l’Església ‘no és un club tancat’, com deia Ratzinger, sinó que els cristians i d’una manera particular els capellans, han d’estar ‘oberts a la comunitat en conjunt’. Per això al País Valencià, com m’ha dit una bona amiga, des de fa anys, la dreta ‘s’apropia de la fe’. I això l’Església no ho hauria de consentir.