Quan els bibliotecaris planifiquem les compres per a incrementar el fons bibliogràfic, ho fem amb molta cura. Per un costat tenim en compte que treballem amb diners públics i és la nostra responsabilitat de fer-ne un bon ús. Per altra banda, hem de fer una bona selecció, parant atenció a diversos criteris i no sols a les novetats bibliogràfiques. De vegades no sempre els volums que hem adquirit tenen èxit entre els nostres lectors. Però recomanar-los i donar-los protagonisme és també part de la nostra faena.

En 2017 es va editar un llibre que el títol sol ja era prou evocador per a incorporar-lo a la biblioteca. Era una novel·la juvenil que relatava un fet històric, que a parer meu s’hauria de donar a conéixer a l’escola des de menuts: el transport de la vacuna de la pigota arreu de tot el món gràcies a un metge alacantí, el doctor Balmis.

Cordó sanitari, aïllament, quarantena… són conceptes molt vells, que els humans hem utilitzat des de l’antiguitat i que en l’actualitat estan en plena vigència. Hui en dia i des de març d’enguany any desdejunem, dinem, sopem amb la informació de la covid-19. Dades d’infectats, morts, proves PCR i com no, l’esperada vacuna.

En l’actualitat, quan parlem de vacunes, van envoltades de sofisticats laboratoris, tecnologia molt avançada, grans farmacèutiques i, per descomptat, cotitzacions en borsa. Tot això ens ha allunat dels orígens, de com fa més de dos-cents anys, amb escassos recursos, tècniques rudimentàries i lluitant contra la ignorància, van nàixer les primeres vacunes i va començar el camí per anar erradicant malalties.

L’expedició del Doctor Balmis (L’aventura que va dur la vacuna arreu del món), de María Solar, no és un estudi complex, amb termes científics i mèdics. Tampoc un informe per mostrar un projecte ambiciós finançat per la corona, pel rei Carles IV de Borbó, que malauradament, com solem fer els espanyols, recordem més per les coses mal fetes que no pels reptes que va dur a terme per a la nació. Una mostra del seu bon fer la trobem en la comunió entre ciència, interessos d’estat i esperit il·lustrat que encarnava la Reial Expedició Filantròpica de la vacuna.

Com ja he dit, es tracta d’una novel·la juvenil en la qual els protagonistes no són els personatges de llinatge, ni amb càrrecs importants. No!, són els xiquets de l’orfenat d’A Corunya, la seu directora, el metge, les monges i al fons, l’ànima de tot el projecte, un alacantí a qui no hem fet el reconeixement que mereix al llarg del temps: Francesc Xavier Balmis.

La lectura ens atrapa des del primer moment. Amb molta tendresa ens relata la vida dels xiquets de l’orfenat, l’amistat que els uneix, les penúries per sobreviure, les il·lusions, les ganes d’aprendre, el sofriment… Un personatge digne d’admiració és la directora de l’orfenat, una dona valenta,  lluitadora, forta, inusual per aquells temps, peça fonamental per al bon funcionament del centre i indispensable per dur a terme el projecte. El doctor de l’hospital que també atenia els xiquets ens mostra la millor cara dels homes de ciència, que per damunt dels estudis, les pràctiques i la dedicació a la medicina mostra un vessant que desborda humanitat. No podem oblidar les monges, que sense recursos, havien de dur endavant el centre, educar, cuidar, alimentar i ensenyar a més xiquets dels que podien acollir.

A pesar de la misèria i dolor que reflectisquen les pàgines, sobrevola un raig d’esperança, la que aporten la directora i el metge, els vincles que estableixen els xiquets i el somni de participar en un fet que va canviar el curs de la història.

En resum, el llibre relata els prolegòmens del viatge extraordinari que va emprendre el vaixell Maria Pita, l’any 1803, des d’A Corunya amb destí a les terres llavors espanyoles d’Amèrica. El sacrifici de 22 xiquets orfes per a fer una cadena d’inoculacions de la vacuna de la pigota amb l’objectiu de transportar-la enllà de l’oceà i així salvar la vida de milers d’infants. Tot un repte dut a terme pel doctor Balmis, pioner en les tècniques de vacunació que va dirigir aquesta aventura filantròpica que semblava impossible.

No puc oblidar l’autora del llibre: María Solar. Els bibliotecaris ja la coneixem per la seua producció literària, però qui és? Va nàixer a Sant Jaume de Compostel·la, el dia de Nadal. Llicenciada en Biologia i Periodisme, diplomada en Magisteri i especialista en informació ecològica i mediambiental, mescla amb tota naturalitat les ciències i les lletres. Apassionada dels llibres i la televisió des de xicoteta, treballa a la ràdio i televisió gallega on ha rebut diversos reconeixements. L’altra passió seua, la literatura, la duta a publicar llibres per a totes les edats. Les seues obres, escrites originalment en gallec, s’han traduït a diverses llengües. Des de  2013 fins a l’actualitat ha rebut diversos premis, dels que destaquem en 2014 el Lazarillo.

Per a acabar, una pregunta: hem fet a Balmis el reconeixement que mereix, quan dos-cents anys després, gràcies a ell, s’ha aconseguit d’erradicar la pigota al món?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.