L’hospital de Xàtiva ha fet ja més de dues mil proves PCR de coronavirus

El laboratori de microbiologia de l’Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva ha fet ja més de dues mil proves PCR de coronavirus, una prova diagnòstica de biologia molecular que fins ara no era habitual als hospitals comarcals per la seua complexitat. Aquesta tècnica serveix per a detectar material genètic del virus en mostres obtingudes generalment per frotis nasofaringi.

La direcció de l’hospital va decidir de fer aquestes proves al centre amb els equips de determinació molecular en PCR de què disposa, sense haver d’enviar les mostres a València. Els professionals de microbiologia de l’hospital van posar-se durant la segona quinzena de febrer a obtenir els reactius necessaris, que segons han explicat fonts del centre ja escassejaven en el mercat, per a iniciar la tècnica de manera ràpida.

La doctora M. Carmen Alonso, cap del Servei de Microbiologia del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent ha detallat les dificultats i el repte que ha suposat poder fer les proves, i els resultats obtinguts ‘que superen amb escreix els d’altres departaments i hospitals que no compten amb aquestes possibilitats’.

‘En març ja vam començar a realitzar proves enviant les mostres a l’Hospital General de València i en pocs dies iniciàrem una fase de realització de PCR en paral·lel amb ells, fins a comprovar que eixia bé. D’aquesta manera començàrem a organitzar-nos per a posar en marxa la PCR per a coronavirus a Xàtiva. La primera PCR es va muntar el 23 de març però abans ja es patia un desabastiment general de reactius, la qual cosa generava tensions’, ha especificat la doctora.

La determinació en PCR necessita sis hores per a saber-ne el resultat, en tandes que poden processar 24, 48 o 96 mostres. La setmana que ve, segons han avançat des de l’hospital, el laboratori de Xàtiva podrà realitzar la PCR en casos urgents en 45 minuts gràcies a uns nous reactius ja disponibles en el mercat.

La doctora Alonso ha explicat que al principi ‘hi va haver molta angoixa diària perquè el desabastiment de reactius era important’, i que la demanda es va incrementar exponencialment a partir del 23 de març. ‘Hi havia molta pressió assistencial, molts pacients ingressats, calia fer proves a persones en domicilis, també a l’atenció primària. Va ser una setmana molt dolorosa i molt dura’.

‘Ens hem organitzat amb molt de rendiment i suport per part dels tècnics de laboratori, infermeria i auxiliar administrativa, disposats a treballar tantes hores com fera falta i per pròpia voluntat van començar a vindre a les 7 del matí per a muntar la tècnica’.

A hores d’ara es manté a màxim rendiment la realització d’aquesta prova ‘considerada la més demandada en aquesta pandèmia’. La doctora assegura que açò és ‘una mostra d’un compromís personal dels tècnics sense els quals no hauria sigut possible muntar aquesta tècnica’.