L’hospital, una història de desenganys

La ciutadania ontinyentina està més que escarmentada amb el tema del nou hospital. Inauguració d’una maqueta, cartell de 20.000 euros que n’anunciava la construcció, litigis pels terrenys amb què ens van mentir dient que eren a cost 0… Ens hem sentit enganyats i estafats. Van jugar amb les expectatives de tota la ciutadania amb finalitats molt poc clares. I no és just.

La història de l’hospital és una història de desenganys, i eixa història ha d’acabar.

El mes de novembre passat, el govern del PSOE va anunciar que el nou hospital anirà en els terrenys de la fira, cosa de la qual els partits que estem en l’oposició ens n’assabentem per la premsa. De nou, noves expectatives que van acabar en res. Unes presses que encara hui no entenem.

Dimecres dia 4 d’abril, ens reuníem amb l’alcalde els portaveus de l’oposició. Ens comunicava l’informe de les parcel·les possibles on ubicar l’hospital, amb l’aposta de Conselleria pels terrenys del DAVA, i el possible conveni amb la conselleria de Sanitat, i ens emplaçava a la convocatòria de les comissions i el ple de la setmana següent amb l’objectiu de debatre i aprovar la proposta. Ens sorprén que ni dues hores després d’aquella reunió, la notícia ja és a la premsa. En alguns diaris, fins i tot, a la portada.

A banda de si s’ha tingut en compte o no a l’oposició, recordem que l’any 2007, a instàncies del PSOE, es signà el Pacte per la Sanitat en què els partits signants es comprometen a exigir conjuntament la construcció de l’hospital i a treballar en comú per la defensa de la sanitat a Ontinyent. El Pacte, format per PSOE, EU, Compromís, representants de les associacions veïnals de Sant Josep, Sant Rafel, Poble Nou, la Vila i el Llombo, CCOO i la Plataforma per la Qualitat dels Serveis Socials i Sanitaris d’Ontinyent (ADIEM, AMO, AFAO, Associació de Fibromiàlgia, Associació de Malalts Cardíacs i Anticoagulants, Ames de Casa i Consumidores TYRIUS, l’associació Sordomudos, Associació Parkinson Benicadell, Associació Trèvol, Associació Malalts Crònics i l’Assemblea Local de Creu Roja Ontinyent) signa un manifest conjunt en octubre de 2011 en què exigeix a la Generalitat, entre més coses, de conéixer la cartera de serveis que oferirà el nou hospital abans de l’inici de les obres de construcció. En novembre del 2012 es convoca el Pacte després d’un nou desengany amb la Generalitat. I fins ací la història del Pacte per la Sanitat. En aquest nou capítol, que esperem que siga el que pose punt i final a la història de l’hospital, no s’ha convocat el Pacte.

No ens expliquem on ha quedat eixa voluntat de treballar en comú. Pitjor encara és que no sabem amb quines associacions de la ciutat s’han reunit, si s’han reunit, i sobretot, quina és la cartera de serveis que oferirà el nou hospital. Es tindran en compte les necessitats de la ciutat? Salut mental, oncologia, pediatria… No ho sabem. El que sí que sabem massa bé és que, amb la majoria absolutíssima amb què compta el PSOE, no li fa cap falta el suport de ningú per a prendre cap decisió.

Convocar el Pacte per la Sanitat i escoltar què tenen a dir totes les associacions que en formen part i què tenim a dir l’oposició considerem que és imprescindible. L’oposició representem una part de la ciutadania ontinyentina, i en el cas de Compromís, a més, cogovernem en la Generalitat. Si realment volen prendre aquestes decisions comptant amb tots, dialogar abans de prendre cap decisió i publicar-ho a la premsa seria una mostra de voluntat de consens que agrairíem tots. Potser no ixen igual de guapos a la foto amb tanta pressa.

En menys d’un mes farà un any del canvi de govern a la Generalitat Valenciana, un canvi que s’evidenciava imprescindible per tornar la dignitat a les famílies valencianes.Veus de la dreta amenaçaven que el pacte del Botànic prendria mesures radicals, fent por a la gent… això que tan bé saben fer. El Pacte del Botànic ha demostrat que una altra manera de fer política és possible. Un pacte que ens ha portat un govern estable, coherent, que es mou per criteris objectius i en què la prioritat són les persones.

Compromís, com a part del govern del Botànic, lluny de fer actuacions de ‘izquierda radical’ com ens van acusar abans de moure un dit, el que ha demostrat és serenitat, capacitat de consens i de diàleg, prudència, i la promesa de no prometre res que no sabem si podrem complir. Tenim els peus en terra i xafem lent però segur perquè venim de lluny i anem més lluny encara.

Confiem que aquesta vegada serà la definitiva perquè el panorama polític ha canviat, i que no dubte ningú que Compromís per Ontinyent farem tot allò que estiga en la nostra mà perquè així siga. No podem entrar en una dinàmica en què la construcció del nou hospital vaja ajornant-se any rere any. L’hospital no pot quedar en una pedra posada abans d’eleccions. Els ontinyentins i ontinyentines no mereixen que els tornen a defraudar i açò no pot ser un capítol més de desengany.

Amb eixa mentalitat treballem a Compromís. I això és el que demanem i esperem del govern d’Ontinyent: serenitat, capacitat de consens i diàleg, prudència, i els peus en terra.

Sílvia Urenya Reguart
portaveu del Grup Municipal Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent