L’idioma valencià i l’allioli

Per tal d’aconseguir l’anomenada ‘pau lingüística’, l’AVL ha propiciat un moviment d’entesa amb la RACV, cosa que al meu entendre és un frau a la memòria dels grans defensors de la nostra llengua i de la nostra cultura com van ser Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Carles Salvador i tants d’altres.

No m’imagine cap acord seriós entre la Real Academia de la Lengua i un grup d’aficionats que es reuneixen per parlar de Cervantes o de Calderón de la Barca. Com tampoc no m’imagine cap associació d’astrologia que puga establir una col·laboració o intercanvi amb una Facultat de Física. O la facultat de Química amb uns alquimistes. O el Col·legi de Metges i uns curanderos. Perquè, són els advocats qui fan les intervencions de despreniment de retina? O són els oftalmòlegs qui esdevenen fiscals en un judici? O són els advocats qui fan els plànols d’un edifici? Tampoc no m’imagine a l’Estat Espanyol cap Academia Andaluza de la Lengua, ni cap Academia Murciana de la Lengua. I les que hi ha a Amèrica Llatina, totes defenen la unitat del castellà.

He de dir que a mi, parlar d’un idioma valencià no em molesta. I si em pregunten quina llengua parle, sempre dic que valencià. Però parlar d’un idioma valencià i del present i del futur de la nostra llengua amb el ‘decà’ de la RACV, i entendre’ns amb els ‘artículs’ dels seus estatuts, és negar la unitat d’una llengua que parlem de Girona a Vinaròs, Maó i Altea i de Fraga a Vila-real, Manacor, Perpinyà i Manresa.   

Les mescles o barreges entre elements insolubles, per més bona intenció que hi haja, no arriben mai a bon port. No es poden dissoldre. Ni tampoc és possible de fer allioli substituint l’oli per l’aigua. Com no és possible tampoc de mesclar l’aigua i l’oli, perquè sempre acabaran separant-se l’una de l’altre.

Si l’AVL, que ha reconegut la unitat de la nostra llengua, era l’eina per aconseguir la pau lingüística, a quin sant ve ara aquest acostament a la RACV que s’ha manifestat en contra d’aquesta unitat? Si l’AVL es va crear per tal d’acabar amb el conflicte lingüístic, aquest pacte amb la RACV l’acabarà? Com encaixarà (o incorporarà) l’AVL paraules reconegudes i defensades per la RACV com realisades, desenrollat, o fòra, que apareixen a la pàgina web d’aquesta entitat secessionista? O serà l’AVL qui reconeixerà i acceptarà les paraules que utilitza la RACV, sense que aquesta entitat reconega la unitat de la llengua?

Cal recordar, per altra part, que la RACV és l’hereva del Centre de Cultura Valenciana (CCV), creat el 1915, i que va signar les Normes de Castelló. Va ser al final del franquisme quan aquest CCV va virar a postures secessionistes, renegant del seu passat i propiciant unes normes del tot irracionals, que no tenien altre interès que el secessionisme lingüístic.   

Una entitat reconeguda per l’Estatut pel que fa a la llengua com és l’AVL, no es pot subjectar ni rebaixar per arribar a una pau lingüística, amb una RACV que nega la unitat d’aquesta llengua. Com tampoc la Facultat de Filologia mai no acceptaria criteris acientífics pel que fa a la llengua. Torne a dir-ho: l’oli no es pot substituir per aigua per fer allioli. Per més que el barregem. O que el mesclem.

Davant d’aquesta maniobra de l’AVL, com es poden conjugar els criteris i els arguments científics dels filòlegs de l’AVL (arguments reconeguts per la romanística internacional) amb les opinions dels membres de la RACV? Com és possible arribar a un acord entre els qui defenen el valencià i els qui no l’utilitzen?    

La ‘pau lingüística’ que pretén d’aconseguir l’AVL amb la RACV no ens pot portar sinó a la fragmentació de la nostra llengua i a l’exclusió (prohibició) de paraules valencianes, com en els temps del Sr. Amadeu Fabregat a Canal 9, perquè eren ‘massa catalanes’. Aquesta falsa ‘pau lingüística’ només ens portarà a un ridícul davant la comunitat científica internacional, semblant a aquella proposta del PP sobre ‘la parla dels valencians’, que com defenien els Sr. Castellano i Bellver, ‘part sense dubte de la més profunda prehistòria’. I és que segons el PP, el valencià s’escrivia ‘ya des del segle VI abans de Crist ab el llenguatge ibèric’!

Els grans defensors de la nostra llengua, com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor o Carles Salvador, què pensarien davant d’aquest despropòsit de l’AVL per arribar a una ‘pau lingüística’?   

La primera premissa per a un pacte entre l’AVL i la RACV és reconèixer allò a pactar: la unitat de la nostra llengua, reconeguda per totes les universitats del món. I per això mateix, reconèixer que la nostra llengua, el valencià, és la mateixa llengua que es parla a Gironella, Eivissa, Lleida o Alcampell. Si no es reconeix això tan bàsic, aquest pacte no servirà per a res, i la ‘pau lingüística’ serà impossible.

I és que sense reconèixer la unitat de la llengua (com sí que és reconeguda en el cas del castellà) l’AVL pot fer el mateix ridícul que Renfe o Correos amb les seues versions ‘diferents’, valenciana i catalana. Per cert: jo també demanaria a Renfe i a Correos una versió andaluza, una de murciana i una d’extremeña.