02.11.2020 - 12:53
|
Actualització: 02.11.2020 - 13:53
Si partim de la idea que ‘un xiquet que llegeix serà un adult que pensa’, resumim de manera clara i enèrgica la importància de la lectura.
Afortunadament, ser mare i mestra m’ha fet comprovar, de primera mà, la importància de llegir, mirar i escoltar històries, contes, endevinalles… d’imaginar, interpretar, representar i descobrir eines per a dinamitzar la lectura i l’escriptura ja des del bressol.
Com a mare faré ús d’una sola frase per a descriure la nostra funció: ‘els nostres fills ens aprenen a nosaltres’, frase de la mestra i psicopedagoga Mar Romera que expressa l’impacte de què veiem. Perquè l’amor a la lectura es pot transmetre, imitar, heretar. Una llar amb llibres a l’abast, per a tenir a mà il·lustracions, imatges, colors, formes, textures…; per a mirar, tocar, sentir…; espais de lectura, d’escolta, de dramatització…; llocs tranquils, reservats, íntims per a imaginar, recrear, intuir, representar… o bé multitudinaris per a compartir i relacionar-se. I no sols amb llibres grans o menuts, de tapes dures o toves, amb lletres o dibuixos, històries fantàstiques o reals, d’ara o de fa un grapat d’anys; sinó acompanyats de música, disfresses o materials per a aprofundir en l’aventura de llegir. Moments del dia dedicats a la lectura, a l’exploració dels llibres, i no sols a la nit, també després de dinar per a fer bona digestió, a primera hora del matí per a despertar neurones i obrir-nos camí; o durant el joc, perquè llegir també és jugar i un llibre pot entretenir, divertir i ensenyar.
Recorde El libro gordo de Petete i la frase que tancava cada programa:
“El libro gordo te enseña, el libro gordo entretiene,
y yo te digo contento, hasta la clase que viene”.
I el seu lema significatiu per a molts i moltes de nosaltres:
¡Una sólida cultura
es la herencia más segura!
I així és: els llibres ens ajuden a construir el pensament, a desenvolupar capacitat crítica, a imaginar aventures i històries dels altres, o viure personalment les coses que ens conten, ajuden a interpretar, comprendre i expressar, i són les nostres arrels.
Com a mestra d’infantil i primària, moltes són les activitats que poden acostar la literatura a l’aula per a formar part dels aprenentatges i del creixement dels infants. Vint-i-set cursos escolars m’han fet pensar i repensar el tema de la lectura i proposar-me un grapat d’activitats: la panera dels llibres, la biblioteca, eixides (teatre, cine…), visites de rondallaires, projecte ‘10decontes’, ‘el dia del llibre’, ‘un conte per a cada estació, festa i tradició’, premis de literatura com el Sambori, el projecte ‘Contart’… i he pogut descobrir que ‘la unió fa la força’, i que un bon lector bé serà un futur escriptor, il·lustrador i artista.
Assegure que el conte és una de les millors eines per a evadir-nos a mons llunyans, màgics, emocionants; viure altres vides, experiències, i com no, desenvolupar capacitats, competències i sentiments; i acompanyat de l’art (en qualsevol de les seues possibilitats) és el mitjà d’expressió no oral, lliure i ple, que ens ajuda a pensar, valorar i identificar, a imaginar, fantasiejar i crear… tot un èxit a l’aula.
Però, i quan la capacitat lectora i escriptora no és possible davant una diversitat funcional i/o intel·lectual? Doncs les persones acompanyants juguem un paper important, podem ser ulls, mans, orelles, sentiments i emocions compartides transmetent allò que sí que podem llegir, mirar, tocar, i compartint les capacitats que ho fan possible. De la mateixa manera que ho fem al bressol.