L’obra de Messa, segons Messa

Fin el 5 de febrer es pot contemplar al Museu Valencià de la Il·lustració ‘Messa. Palpitacions i art gandul‘, una exposició basada en la que es va instal·lar l’any passat a Albaida amb motiu del centenari de Francesc Sempere Fernàndez de Mesa ‘Messa’ , i que s’ha ampliat notablement per difondre encara més l’obra artística d’un autor solitari i indomable a qui la societat de la seua època no va saber apreciar prou.

Un dels elements que conté l’exposició és un muntatge editat per la Universitat de València on es recullen fragments de vídeo en què l’artista parla de la seua pròpia obra, i que vos oferim íntegre.

La mostra exhibeix més obra pictòrica i escultòrica i una recreació del taller que l’artista tenia a Albaida. En aquest indret Messa hi va emprendre un recorregut lliure, d’experimentació constant entre les influències combinatòries de Dadà, l’art-brut i els ‘environnements’. Messa creava a partir de la combinació d’objectes vells, inútils, absurds.

Precisament aquests treballs artístics són l’altra de les joies de l’exposició de València. Es tracta d’objectes empaperats amb diaris, dibuixos eròtics plens d’ironia, i les sèries autodenominades ‘art gandul’, ‘apega-sants’ i les seues pintures blanques. Tot aquest material permet descobrir l’esperit inconformista i el pressentiment d’un artista audaç, que va intentar pintar sense pintar i se’n va sortir.