L’orquestra del Titànic

Quan el Titànic va xocar contra un iceberg i el capità ja era conscient que s’enfinsaria, va ordenar que l’orquestra tocara sense parar.

Quan a Ontinyent van començar els primers tancaments i ERO de les principals empreses del tèxtil, motor industrial i econòmic en els últims 50 anys, des de l’Ajuntament, la Generalitat i Diputació es va començar amb les campanyes publicitàries en compte de prendre mesures per intentar obrir nous espais de futur.

Però ha sigut amb Jorge Rodríguez quan l’orquestra publicitària pagada amb fons públics ha tocat tota mena de partitures. Per a distraure el personal amb polítiques de maquillatge sense entrar a resoldre els grans problemes que té Ontinyent.

L’orquestra publicitària es repeteix i repeteix. Ontinyent il·lusiona, perquè pares i fills estiguem contents i passem dissabtes divertits, i així després de tota la setmana buscant feina puguem somriure.

Bou de les penyes, diversió com en els temes dels romans.

Nit oberta, perquè aprofitem fins i tot la nit per efectuar les compres.

L’Ajuntament als barris, deplorable i vergonyós.

Altres partitures repetides i repetides en moltes ocasions com el Pla estratègic, Projecte DUSI, continuen sense veure la llum, Ontinyent Participa, Fires i Firetes, festetes i més festetes. Això sí, inauguració de cossiols i aparcaments per a glòria de Rodríguez, pagant entre tots.

Tot aquest concert es produeix per a ocultar la incapacitat política d’una majoria absoluta de proposar solucions als grans ítems que poden fer que Ontinyent torne a ser un referent en l’àmbit econòmic i en el social. Ontinyent ha perdut més de tres mil habitants en cinc anys, baixant la barrera dels 35.000, amb més de cinc-cents joves que se n’han anat a l’estranger. Ja fa dos anys que hi ha més defuncions que naixements, cosa que significa menys població activa; continuen els problemes en el que queda de sector tèxtil: Manterol, ERO del 15, a Mora baixes incentivades, més ERO, etc. Els pocs llocs de faena que es creen són precaris i mal retribuïts. Perquè ens fem una idea, les empreses més grans en mà d’obra son l’hospital, l’ajuntament i Caixa Ontinyent, contribuint d’aquesta manera a un empobriment de la ciutadania.

Una altra partitura que es repeteix és que ‘sols hi ha 3.400 aturats’ registrats al Servof. Si comptàrem els tres mil habitants menys i els jubilats que provenen dels ERO del 2008 i anys següents, estaríem parlant de més de set mil habitants aturats. En l’actualitat, la piràmide d’edat és preocupant: que els jubilats i pensionistes siguen més del 30% de la població –pel que he assenyalat abans– significa una xarxa de cobertura per als fills i néts sense treball o en precari. Però si no es canvia la situació, cada vegada tindrem més dificultats, tenim una població totalment apàtica en l’aspecte econòmic i en el social, la situació immobiliària és també una mostra de què està passant, amb més de 1.000 habitatges buits o en venda. Més de 500 casetes del disseminat i naus industrials arreu dels dos polígons. Detriment i baixada del parc automobilístic en ús.

Ontinyent necessita de veritat un projecte de ciutat de futur, dissenyar entre tots un pla estratègic que contemple un nou model productiu des del sector industrial al comercial que definisca les prioritats a vint anys vista. El PGOU està totalment absolt: va ser dissenyat per a una població de més de 50.000 habitants amb la construcció de torres de 12 altures en tres llocs del poble; cal redefinir un nou Pla i aprofitar les sinergies per a efectuar iniciatives com ara Poble Nou Endins, per recuperar la Vila, el Poble Nou i els barris perifèrics, no per a enderrocar. No es pot deixar com està fent-se en mans de la Universitat sols, les perspectives de futur formant als joves que després se n’hauran d’anar a buscar oportunitats fora del país.

A punt de complir-se els dos anys del passeig triomfal de Jorge Rodríguez i la seua majoria absolutista, no ha iniciat cap de les inversions i serveis pendents històricament com l’hospital de nova planta, la rotonda de Torrefiel, la residència de discapacitats, l’oblit de la línia del tren Xàtiva-Ontinyent-Alcoi, l’estació intermodal, el palau de Justícia, l’institut de l’Estació, la tresoreria de la Seguretat Social, l’Agència Tributaria, etc. Esperem que per als dos anys vinents, l’orquestra del Titànic no toque només per a continuar distraient al personal.