Malversació

El president Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau han estat acusats per la Justícia de malversació, per la consulta del 9 de novembre de 2014, i també el president Carles Puigdemont, així com l’ex-presidenta del parlament i els membres de la mesa no unionistes també han estat acusats de malversació pel referèndum (que, malgrat tindre-ho tot en contra, Madrid no va poder impedir) de l’1 d’octubre de l’any passat.

Però, per què la Justícia no ha acusat de malversació el govern espanyol i més concretament el ministre de l’Interior, pels 87 milions d’euros que va gastar en l’operatiu policíac contra el procés? 87 milions per impedir un referèndum que vam celebrar.

Segons dades del Ministeri de l’Interior espanyol, entre principis de setembre i finals de desembre de l’any passat, 4.500 agents de la Guardia Civil i de la Policia Nacional espanyola es van establir a Catalunya per tal d’impedir l’1-O. L’import d’aquesta operació, en transport, dietes i allotjament, va ser de 87.103.355 euros, que evidentment hem pagat els ciutadans de l’estat. Només en dietes als agents, l’estat es va gastar 43,3 milions d’euros. Cada agent de les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad va cobrar aproximadament 190 euros al dia, durant 100 dies.

A més, van ser 26,5 milions d’euros el que va costar el lloguer i el manteniment de tres ferris que van arribar al port de Barcelona i de Tarragona. I tot això per atemorir i apallissar els qui, fent ús del dret legítim que tenim de votar, només portàvem a la mà un sobre amb una papereta. Res més que això.

Segons informació del Punt-Avui (19 de gener), amb els 87 milions gastats inútilment pel govern de l’estat, s’haurien pogut construir entre 9 i 10 consultoris. O també 14 instituts. O encara, comprar 725 ambulàncies , o bé contractar 2.175 mestres o eixugar el deute que la Generalitat de Catalunya té amb l’Ajuntament de Barcelona.

El que sí que és del tot injust, és que s’acuse de malversació els polítics que van organitzar el 9-N i l’1-O i ningú no diga el mateix dels qui van muntar una operació per impedir el referèndum i no van poder fer-ho.

Tan escandalosa és aquesta malversació de diners per part del govern d’Espanya, com les declaracions del Sr. Pérez de los Cobos, coronel de la Guardia Civil, quan recentment ha dit: ‘El 1 de octubre, el cumplimiento de la ley estaba por encima de la convivencia ciudadana’. Però si la llei no és per a mantenir la convivència, per a què volem la llei?

Per altra part, és igualment escandalós, a més de ser un sarcasme, que el Sr. M. Rajoy (el partit del qual té 4 diputats d’un total de 135 al Parlament de Catalunya) demane com a president de la Generalitat de Catalunya algú que ‘Vea las cosas de otra manera’. Hauria quedat millor (i hauria estat més clar) si haguera demanat algú que ‘vea las cosas com yo las veo’. El que passa és que el partit del Sr. M. Rajoy, amb 4 diputats a Catalunya, no pot decidir qui ha de ser el president de la Generalitat.

Amb actituds com aquestes o com la revisió de la presó permanent dels presos polítics, com desitja el Sr. M. Rajoy, l’estat espanyol s’allunya cada dia més d’una democràcia plena, tal com són les democràcies europees.