Manel Salido: ‘No vull pertànyer a aquesta organització’

Aquest mes de novembre passat, Manel Salido es convertia en el primer ontinyentí a apostatar sense eixir de la ciutat. Dos mesos abans, set dones de la capital de la Vall d’Albaida ho havien fet, però la tramitació la van haver de fer a València.

Parlem amb Salido, perquè ens explique la seua experiència com a apòstata. La seua sol·licitud de ‘desbateig’ ha estat escoltada a Ontinyent i ell vol fer d’altaveu d’aquest fet i d’aquesta possibilitat.

Quines raons vos han dut a apostatar? I què li ha representat?
No sóc creient, sóc raonant. Adoctrinar els xiquets en la creença en un ser imaginari amb poder absolut, que em diu a mi què vol que jo faça, és un rentada de cervell perillosa. Que un sacerdot et diga que li contes les teues intimitats, i que ell et perdone ‘ego te absolvo’ en el nom d’eixe poder absolut, em sembla demencial. I així mil coses més… No vull pertànyer a aquesta organització.

Per què ara i no abans?
Abans no ho permetien a València. Ara hi ha una persona molt amable que ho facilita, Joaquín Angel Gil, vice-canceller de  l’arxidiòcesi de València.

Com ha estat el procés? Hi ha hagut complicacions?
No, tant a València com a Ontinyent, han estat molt amables.

Quines han estat les conseqüències de l’apostasia?
Molta gent s’ha interessat. Altres persones estan fent-ho, i més ara que és possible sense eixir d’Ontinyent.

És possible esborrar-se de la llista de catòlics que té l’Església?
No. Ells anoten en la teua partida de bateig que renuncies a la fe. Però continuen tenint les teues dades. No eliminen la partida de bateig. Al·leguen que és un document històric, i el govern espanyol ho permet. Ningú pot tindre ni el teu nom en una llista, però ells sí.

I ara, després, de l’apostasia canviarà alguna cosa? De quina manera vos agradaria derivar la lluita contra la institució de l’Església.
Administrativament i econòmicament no canvia res. A Alemanya, esborrar-se del catolicisme implica pagar menys impostos. Els catòlics financen la seua religió. Ací la financem tots. 250 euros per any i persona. Caldria fer això ací, a banda de deixar d’adoctrinar els xiquets.

Ací, com es veu la religió?
Molta gent no és creient, però es pensa que ser-ho no fa mal. Jo pense que sí: ens fa creure en coses irreals, no ens deixa ser lliures, ens diu què hem de fer i què hem de creure, elimina el pensament crític…

I amb què ha de veure la descristianizació?
A Holanda, l’església protestant majoritària està fent-se atea! La meitat dels seus sacerdots i seguidors ja no són creients. Ara són ‘raonants’. Klaas Hendriks, un famós sacerdot, predica des del púlpit que només tenim una vida, i que Jesús era un home amb unes idees meravelloses, sense cap poder màgic. Això és un bon pas.

Quina és la postura oficial de l’Església sobre l’apostasia?
Varia en cada diòcesi. Ara ací tenim gent molt col·laboradora. Però en altres llocs ho compliquen molt.

Perquè creieu que passa això?
No volen que la gent els abandone. Però haurien de respectar la llibertat d’elecció.

Si voleu apostatar sense eixir d’Ontinyent, heu d’escriure a l’arxidiòcesi de València (archivalencia@archivalencia.org) amb les vostres dades (nom, document d’identitat, domicili i parròquia on vàreu ser batejats), i demanar al vice-canceller Joaquín Angel Gil que facilite el document per a sol·licitar l’apostasia a l’arxipreste de Santa Maria d’Ontinyent. Després concertar una cita l’arxipreste a Ontinyent al telèfon 962380219, i en acabat sol·licitar per mail al vice-canceller que vos envie un certificat al vostre domicili, i ja ho teniu.