Manifest 8 de març de 2020

El moviment feminista fa més d’un segle que organitza actes reivindicatius al voltant del 8 de març i lluitant per transformar la societat.

Dones activistes, sindicalistes, ecologistes, lideresses indígenes, dones amb diversitat funcional, migrants, dones transsexuals; des de les nostres iaies i mares, passant per les sufragistes, centenars de dones han participat en aquesta lluita.

Tant en l’àmbit laboral, com en la vida personal, han lluitat per aconseguir drets com el vot, l’accés a l’educació, els drets laborals i jurídics, el reconeixement d’una sexualitat igualitària.

Han plantat cara davant l’ús i abús exercit sobre el cos de les dones, les imposicions i restriccions de tota mena i per descomptat la violència.

Encara que en alguns cercles han intentat descafeïnar la reivindicació feminista, transformant este dia en una festa lúdica i recreativa, nosaltres pensem que hem de ser fidels als seus inicis, ja que les nostres reivindicacions encara no s’han aconseguit.

És una data que commemorem juntes, i celebrem les conquestes aconseguides fins ara gràcies a les dones que ens han precedit. Proclamem la nostra determinació de seguir lluitant.

Enguany no s’ha convocat una vaga general com els anys anteriors, però nosaltres recordem que hi ha moltes dones treballant, a més de fer-ho en el treball remunerat (a hospitals, geriàtrics, policia, servei d’hostaleria, etc) al treball domèstic i de cures.

Són molts els factors que actualment ens afebleixen:

Els estereotips respecte a la maternitat

Les dones mares feministes existim i som part del subjecte polític del feminisme. Entenem la llibertat d’elecció de les dones per a ser o no ser mares, com a armes de la pròpia història i del propi cos.

Vivim el feminisme com una constant desconstrucció i, així també, desconstruïm la maternitat per a fer possibles maternitats transformadores, de gaudi de la gestació, el part i el puerperi, de l’alletament, de la criança dels nostres fills i filles.

Reivindiquem els drets sexuals i reproductius de les dones en totes les facetes de la seua vida, i de totes les dones, siguen quines siguen les seues particularitats.

Exigim una sanitat amb perspectiva de gènere, lliures de la Violència Obstètrica.

Volem que posen la dona en el centre com a protagonista activa.

Les lleis reconeixen aquests drets però a la pràctica queda molt per fer.

Les mares no estem contemplades en el sistema patriarcal i productiu, sinó com a receptacles de fills.

El procés reproductiu es fragmenta com una cadena fabril en la qual tot es pot manipular, tot es pot comprar i vendre, sent el fenomen dels ventres de lloguer la seua expressió més cruenta.

Estem presents en el feminisme perquè sense nosaltres no hi ha vida i no volem mercantilitzar-la a costa de les més empobrides.

Cal possibilitar alternatives de criança que atenguen les necessitats dels xiquets i xiquetes.

Calen polítiques que ens donen suport per a no precaritzar-nos i que reconeguen la diversitat de les famílies.

La maternitat, la criança i la cura de les persones han de ser protegides per a engendrar societats més igualitàries, sostenibles i justes, ‘com la més encoratjadora promesa d’una societat millor’.

El nombre de dones que ha hagut de reduir les hores de la jornada laboral per a cuidar familiars és superior a la dels homes.

Segons UNICEF Espanya ocupa el 14è lloc europeu en polítiques de conciliació, d’entre els 31 països analitzats.

La conciliació familiar no l’han de fer sols les dones: les empreses han d’emprendre mesures equitatives de conciliació familiar, tant per homes com per dones i les administracions han d’assumir que les dones i els homes que estan criant, fan una tasca imprescindible per a la societat, i han de tindre una cobertura digna.

Perquè Conciliar no és aparcar.

La taxa d’atur és més elevada en les dones.

El nombre de DONES aturades és superior al d’homes, tant a l’estat espanyol (un 58%), al País Valencià (un 55%), com a Ontinyent amb un 64%.

No pareix que la preparació acadèmica, ni la formació, siga una de les causes de la situació d’atur, ja que el 48% de les dones tenen estudis superiors enfront d’un 38% dels homes.

La precarietat laboral té nom de dona:

Els contractes a jornada parcial es fan majoritàriament a les  dones, mentre que la majoria de contractes de jornada completa es fan a homes.

Pel que fa a contractes temporals, nou de cada deu són signats per dones.

L’economia submergida es carrega principalment sobre les dones.

La bretxa salarial mitjana anual més alta de l’estat és a València, on és d’un 22 %.

Les dones, globalment, cobrem 10.000 euros menys a l’any.

El Tribunal de Justícia Europeu i el Tribunal Constitucional consideren el sistema actual discriminatori per qüestió de sexe.

Respecte a les tasques domèstiques i de cures, les dones destinen el doble i fins i tot el triple de temps que els homes.

Demanem la ratificació del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball sobre el treball domèstic.

Si centrem la mirada en el món de la immigració, tots aquests problemes s’agreugen molt més, ja que la llei d’estrangeria facilita l’explotació i impedeix que persones migrants puguen tindre una vida digna.

No té sentit que una persona haja d’esperar tres anys per a poder accedir a un contracte oficial, abocant-lo a l’economia submergida.

I les dones, a més a més, per ser dones, s’enfronten a la tracta i a la prostitució.

Per altra banda tenim el col·lectiu amb diversitat funcional o amb malalties de salut mental, que també pateixen molta discriminació i s’enfronten a molts entrebancs.

Per a totes elles, és molt important d’aconseguir una renda bàsica.

La precarietat laboral porta com a conseqüència pensions més baixes per a les dones, i en limita l’autonomia a l’hora de prendre decisions sobre la seua vida.

Aquestes opressions les produeix el sistema actual, un sistema capitalista, colonialista, racista i patriarcal fonamentat en estereotips de gènere, que hem de transformar si volem tindre un futur.

Les desigualtats estan fora de control i les bases de la nostra supervivència estan en perill. Per això posem la vida i la dignitat de les persones en el centre. Per això destaquem que hem de canviar de dalt a baix la forma de produir i de consumir, perquè és impossible aplicar la recepta del creixement econòmic infinit en un planeta que es finit, que té límits.

I ENCARA PENSES QUE LES FEMINISTES EXAGEREM?

Per això, en aquest moment reivindiquem:

Acabar amb les activitats econòmiques destructives i perjudicials per al conjunt de la societat.
Posar les faenes de sosteniment i de cura de la vida en el centre de les polítiques.

Reivindiquem una societat inclusiva i equitativa, amb un feminisme que travesse tots els aspectes de la vida.
Volem la promoció i protecció de la diversitat, de les dones discriminades per diversitat funcional amb necessitats de suports. Hem de participar activament en el disseny, gestió i execució de les polítiques de les cures.

Necessitem canviar la forma de produir i consumir, tornant a l’àmbit local i als recursos propis, perquè només tenim un planeta.
Exigim un sistema d’educació en valors d’igualtat, en perspectiva de gènere, que no relegue la nostra història als marges dels llibres de text. Una educació afectiva i sexual sense tabús ni restriccions.

Exigim un augment dels recursos per poder aplicar les lleis contra la violència envers les dones i les criatures. Només a Ontinyent hi ha més de 55 ordres d’allunyament.
És imprescindible per a aplicar les lleis despatriarcalitzar les mentalitats jurídiques; exigim garantir la inclusió de la perspectiva de gènere en els serveis públics i de salut, específicament en salut mental amb equips formats, coordinats i interdisciplinaris, que detecten els casos de violència. I protocols accessibles per qualsevol diversitat funcional.

VOLEM posar fi a la discriminació salarial i la precarietat laboral.
EXIGIM paritat en els consells d’administració, en les juntes directives empresarials, així com en les entitats socials i professionals, com per exemple COEVAL.
LLUITEM per a destruir amb les fronteres, el racisme i la xenofòbia reivindicant els drets de les dones migrants.
LLUITEM perquè ser dona deixe de ser la principal causa de pobresa.
LLUITEM per ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap mena d’opressió.

PER TOTES LES QUE LLUITAREN ABANS QUE NOSALTRES

PER TOTES LES QUE HUI NO PODEN ESTAR AMB NOSALTRES

PER TOTES NOSALTRES, COMPANYES DE LLUITA!

SI NOSALTRES PAREM, S’ATURA EL MÓN!

VISCA, VISCA, VISCA LA LLUITA FEMINISTA!

Plataforma Feminista d’Ontinyent, Associació Lligam, Assemblea Feminista Merudes, Tyrius Ontinyent, Consell Local de la Joventut d’Ontinyent, ADIEM i Muixeranga de la Vall d’Albaida