‘M’apassiona ser mestre’ (Vicent Marzà)

‘M’apassiona ser mestre’ és l’inici d’un article del bloc personal del nou Conseller d’Educació, Vicent Marzà. Això i més coses que dic tot seguit ho va escriure el setembre de l’any passat. No el conec, a Vicent, però per a mi aquella frase ja indica que té una gran competència que li permetrà d’entendre les necessitats reals de l’escola, els seus problemes, perquè hem de convenir que conèixer les causes d’un problema és el primer pas per a poder solucionar-lo. Es pot ser un excel·lent gestor d’empreses, una bona advocada com l’anterior consellera Català, però si no s’ha estat en contacte directe amb alumnes, difícilment pot entendre com funciona l’escola, quins són els seus problemes bàsics.

Però no és suficient el contacte amb els alumnes, haver treballat en una escola, institut o universitat. A més, cal en un conseller aquell apassionament per la docència de què parla Vicent Marzà, apassionament per fer dels alumnes persones crítiques, educades, treballadores, lliures i felices, com ell manifesta. I segur que també serà apassionat mestre de valencià, de francès, d’anglès o d’espanyol si es presenta el cas, perquè no deu parlar valencià ‘per vici’ com vam escoltar que s’excusava la consellera d’Educació anterior, perquè està preparat per parlar, llegir, escriure i ensenyar el quàdruple de llengües que la consellera anterior, que el president valencià sortint o que el president espanyol en exercici. Perquè sap i defensa que com més llengües conega una persona més aptituds intel·lectuals tindrà i més oportunitats en la vida.

Vicent Marzà, en ser mestre conscient i apassionat pel seu ofici i, al mateix temps, membre actiu d’Escola Valenciana, sap que el valencià és absolutament necessari per a la formació dels alumnes del País Valencià, i que de manera distinta al que han fet tots els consellers d’Educació del Partit Popular patits des de fa vint anys, procurarà que cap família que ho demane no es quede sense ensenyament en la llengua pròpia dels valencians. Al seu bloc afirma Vicent que l’apassiona ser mestre a pesar dels esforços del govern sortint per haver deslegitimat l’educació pública, menystenint els avanços en recerca educativa i destruint tot treball conjunt entre famílies i professionals per la qualitat educativa. És d’esperar, per tant, que s’esforçarà per aconseguir un prestigi major de l’escola pública, per dotar-la de recursos, per potenciar la recerca educativa i motivar la col·laboració familiar en l’educació dels alumnes. Tot el contrari que han estat fent els consellers d’Educació anteriors, sempre preocupats per afavorir les escoles privades i decididament despreocupats per la qualitat de les públiques.

És important que un conseller d’Educació tinga clar que el model educatiu marca el model de la societat més enllà dels aprenentatges directes que genera. I Vicent Marzà ho té ben clar, manifesta el seu convenciment i ho raona dient que li sembla ridícul que sobre el fet educatiu no es busque el consens, que no es pregunte als qui en saben i no es faça seure en una mateixa taula els representants de totes les persones implicades per construir la millor legislació possible per a l’educació dels nostres infants. És una bona carta de presentació per a un conseller d’Educació que reconega que cal tenir una visió més global de l’impacte econòmic i social de l’educació. Això ho diu tot d’un mestre conscient de la transcendència del fet educatiu.

És engrescador per als qui ens preocupa l’educació saber que el nou conseller és partidari de tenir una visió global que posara sobre la taula el paper central de l’educació en la complexitat de la societat i que si així fóra la nostra societat canviaria. Explica al seu escrit que existeixen experiències de treball en xarxa socioeducatiu que han aconseguit prosperar en tots els aspectes la vida de la ciutadania, des de millorar els índexs d’èxit escolar o d’inserció laboral, passant per la baixada de la conflictivitat social i dels índexs de delinqüència. Canvis que s’han aconseguit sense necessitat de grans inversions extraordinàries, simplement posant en contacte els professionals, deixant-los treballar i retornant la sobirania de la decisió a la ciutadania i no a quatre càrrecs designats a dit i tancats a un despatx.

Ara cal que Vicent Marzà s’envolte de bons professionals que l’ajuden a materialitzar els seus somnis de mestre apassionat pel seu ofici. I cal també que el deixen treballar, si això és possible encara al nostre malaurat país.