Maria Barberà, una gran dona

Quan tantes coses tenia encara per fer va i el cos no li va respondre el seu dia i ara, finalment, és morta. Maria Barberà Martínez va nàixer el 1930 i, per tant va haver de viure la seu primera infància en temps de república i va haver de patir la seua adolescència en els primers anys foscos i durs de la dictadura. Potser això la va marcar ideològicament i sempre que la van deixar va procurar, generosa com va ser, pels altres. Primer per la seua família, naturalment, després pel seu poble i les seues necessitats més peremptòries. I quan l’edat dels seus fills i filles ja li ho van permetre, recorde Maria treballant allà i ací, ella ha estat una de les dones més treballadores que he conegut, pels drets dels veïns, promovent, dirigint i formant part d’una associació de veïns i veïnes; treballant per la dignitat malmesa del seu gènere, ella era ja feminista quan el qualificatiu encara no es coneixia gairebé o no estava gens ben vist socialment; defensant per tot arreu la llengua que li havien ensenyat a casa, era membre d’una entitat comarcal que promovia activitats de defensa del valencià i també d’Escola Valenciana; lluitant pels drets del seu País Valencià, formant part activa molts anys d’un partit valencianista; participant en les tasques més diverses en comissions municipals, en l’organització d’activitats culturals i socials de caràcter local i comarcal, en…

Maria Barberà ens deia sovint ‘Doneu un treball a qui en té molt a fer, perquè qui no fa mai res sempre us donarà excuses per no fer-lo’. Efectivament, sabíem que ella era de les persones que mai ens diria que no a cap de les propostes que li fèrem, malgrat que les seus obligacions familiars i socials foren moltes. Però és que, a més, la seua faena, altruista sempre, era realitzada amb il·lusió i alegria. A voltes, fins i tot, endolcia les reunions nocturnes amb les almonjàvenes o altres pastissos que ella mateixa pastava magistralment a casa. La seua llarga i intensa vida de treball social era una inesgotable font d’anècdotes i de saviesa popular que feien de la seua conversa una experiència sempre ben interessant. Hi ha persones que quan moren no moren del tot, la seua petjada humana de generositat en la vida d’un poble perdura anys i panys. Així serà de llarga la memòria de la nostra estimada Maria Barberà, la memòria d’una gran dona.