Ministeris eclesials per a les dones

Fa cinc anys va ser notícia la qüestió del diaconat de les dones, quan el papa Francesc, en una trobada amb la Unió Internacional de Superiores Generals, va admetre la possibilitat del diaconat femení.

Cal recordar que el tema del diaconat de les dones, abans de l’encontre de les Superiores Generals amb el papa, ja va entrar al Sínode sobre la Família de l’octubre de 2015, amb una intervenció del cardenal del Quebec, Paul-André Durocher, que recomanà als Pares Sinodals ‘l’establiment d’un procés que puga, eventualment, obrir l’accés de les dones sobre el diaconat permanent’. El cardenal Durocher demanà a l’assemblea del Sínode l’estudi d’aquesta qüestió, tenint en compte, com digué el cardenal quebequès, que ‘aquest ministeri, com diu la tradició, està orientat no ad sacerdotium, sinó ad ministerium, és a dir, no en vista a l’ordenació presbiteral, sinó com un servei en l’Església. Així ho afirmava el Vaticà II en el número 29 de la Constitució Lumen gentium, quan diu: ‘En el grau inferior de la Jerarquia hi ha els diaques, que reben la imposició de les mans, no en vista al sacerdoci, sinó al ministeri’.

Ara (mentre que s’ha deixat de banda el diaconat de les dones), s’ha fet un xicotet pas pel que fa al reconeixement oficial del paper de la dona a l’Església, ja que l’11 de gener passat, el papa Francesc va signar el Motu Proprio, L’Esperit del Senyor, on s’institucionalitza els ministeris del Lectorat i de l’Acolitat per a les dones.

Recordem que els ministres ordinaris de l’Eucaristia, com estableix el Codi de Dret Canònic, són els bisbes, els preveres i els diaques (cànon 910.1). I de ministres extraordinaris de la sagrada comunió, en són els acòlits i també altres fidels designats segons la norma de c. 230.3, que diu que ‘quan ho aconsella la necessitat de l’Església i no hi haja ministres, poden també els laics, encara que no siguen lectors ni acòlits, suplir-los en algunes de les funcions, és a dir, exercitar el ministeri de la paraula, presidir les oracions litúrgiques, administrar el baptisme i donar la sagrada comunió, segons les prescripcions del dret’. Per això les dones, des de fa temps, poden ser ministres extraordinàries de la comunió, tot i que fins ara no podien accedir als ministeris del lectorat i de l’acolitat.

Va ser la reforma litúrgica posterior al Concili Vaticà II que va incorporar a l’Església un concepte nou respecte al dret anterior, que és el ministre extraordinari de la comunió. Aquesta figura va ser introduïda el 1973, amb la Institució Immensae caritatis de la Sagrada Congregació per a la Disciplina dels Sagraments del 29 de gener de 1973. Cal dir que per a evitar confusions sobre la funció dels laics en l’Eucaristia, la Instrucció Redemptionis Sacramentum detalla que per als acòlits laics (sempre hòmens, fins ara) s’ha d’usar l’expressió ‘ministre de la comunió’ i no ‘ministre de l’Eucaristia’.

Fins ara el Dret Canònic establia que els acòlits i els lectors, segons el cànon 230.1, eren ‘els hòmens laics, amb edat i condicions determinades’ que ‘per decret de la Conferència Episcopal’ eren cridats ‘per al ministeri estable de lector i acòlit, mitjançant el ritu litúrgic prescrit’. El que ara ha fet el papa amb el Motu Proprio, L’Esperit del Senyor, ha estat modificar el cànon 230.1, que establia que els lectors i els acòlits havien de ser necessàriament hòmens. Així, el papa, amb aquest Motu Proprio, ha substituït la paraula ‘home’, pel plural ‘laics’, que inclou hòmens i dones. I per això a partir d’ara les dones també podran rebre els ministeris de l’acolitat i del lectorat, cosa que fins ara estava reservat només per als hòmens. 

Com he dit abans, algunes dones ja eren, des de fa dècades, ministres de la sagrada comunió, però sense haver rebut el ministeri de l’acolitat. De fet a l’Alcúdia, el meu poble, el 8 de desembre del 1986, Elena Contel, Teresa Chover i Ana Montoro, van rebre de l’Església, per primera vegada al municipi, el manament de ministres extraordinaris de la comunió. Però a partir d’ara, les dones també podran accedir als ministeris de l’acolitat i del lectorat.

Per tant, tot i que des de fa anys les dones podien llegir les lectures de la missa i administrar la comunió, tant a l’Eucaristia com portar-la a les cases dels malalts, la novetat que introdueix el papa amb el Motu Proprio L’Esperit del Senyor és que ara a més, podran accedir (com els hòmens), als ministeris de l’acolitat i del lectorat.

Aquest nou gest del papa Francesc, valent i important, és un xicotet pas endavant en el reconeixement i en la valoració de la dona al si de l’Església, tot i que encara falta molt perquè les dones puguen accedir, com els hòmens, a altres ministeris eclesials.