07.11.2017 - 21:15
|
Actualització: 07.11.2017 - 22:15
Així començava (en alemany i no en llatí com acostumen a anomenar-se les encícliques) el text de Pius XI sobre la situació de l’Església catòlica en el Reich, i que el papa Ratti signà el 14 de març de 1937, ara ha fet 80 anys.
Amb aquesta encíclica, que el papa adreçava a tots els bisbes d’Alemanya, Pius XI expressava ‘amb ardent inquietud’ (paraules amb què començava l’encíclica), la seua preocupació pel règim nazi, que divinitzava amb un culte idolàtric la raça, el poble i l’estat. El papa Pius XI criticava amb aquest text el neopaganisme del nacionalsocialisme de Hitler, que amb política racista pervertia i falsificava l’ordre creat per Déu.
Aquesta valenta encíclica, amb 11 capítols i 52 números, de la qual enguany commemorem el seu 80è aniversari, va ser llegida el 21 de març de 1937 a totes les parròquies catòliques d’Alemanya per denunciar ‘la via dolorosa de l’Església i l’opressió progressiva contra els fidels que han restat devots en l’esperit i en les obres’ (n. 1). El papa Ratti manifestava així la seua ‘inquietud’ pels successos que tenien lloc sota el règim nazi i que Pius XI qualificava de ‘molt tristos i reprovables’ (n. 2).
El papa recordava com ‘en els solcs on havíem sembrat la llavor de la pau, altres escamparen el jull de la desconfiança, de la discòrdia, de l’odi, de la difamació, de l’hostilitat contra Crist i la seua Església’ (n. 5). Per això en l’encíclica el papa afirmava que ‘només sobre ells i sobre els seus protectors, amagats o visibles, recau la responsabilitat que en l’horitzó d’Alemanya no hi haja l’arc de Sant Martí de la pau, sinó negres nuvolades que presagien lluites religioses on hi ha els defensors de la pau’ (n. 5). El papa denunciava els governs que divinitzen la raça amb un culte idolàtric, que ‘perverteix i falsifica l’ordre creat per Déu’ (n. 12) i també aquells que utilitzen i abusen del ‘nom de Déu com una etiqueta buida’ (n. 13). Per això Pius XI denunciava també aquells ‘esperits superficials’ que ‘cauen en l’error de parlar d’un Déu nacional’, d’una ‘religió nacional’” i també d’una ‘sola raça’ (n. 15). Per això el papa Pius XI demanava als bisbes de l’Església que estigueren atents perquè no arrelaren ‘entre els fidels aquests perniciosos errors’ (n. 16).
El papa també denunciava ‘aquelles veus que inciten a eixir de l’Església’ i als qui proposen un ‘allunyament i infidelitat a Crist’ i per això elogiava els qui es mantenien fidels a la fe. La tàctica perversa del nazisme treballava ‘amb pressions amagades i amb intimidacions’ i també amb ‘avantatges econòmics, professionals o cívics’ per a aquells que deixaren la fe. El papa remarcava el fet reprovable dels nazis que sotmetien els catòlics ‘a una violència tan il·legal com inhumana’ (n. 24).
El papa Pius XI, que destacava ‘el primat del bisbe de Roma’ (n. 25) denuncià la pretensió del Reich d’una ‘Església nacional alemanya’, pel fet que això era ‘renegar de l’única Església de Crist’ (n. 25). I és que la idea del règim nazi estava fonamentada en ‘la sang i la raça’ (n. 27), mentre que el papa defensava una Església on ‘la creu de Crist’ era ‘bandera de la grandesa i força moral’ (n. 31) per als cristians.
El papa també remarcava la importància del ‘dret natural’ (n. 35), pel fet que aquest dret rebut de Déu ‘ha de ser defensat contra els qui pretenen abolir-lo o negar-lo’ (n. 35). L’encíclica, que demanava el reconeixement ‘del dret dels creients de professar i de practicar la fe’ (n. 36), donava suport a aquells alemanys que ‘suporten menyspreu’ a causa de les ‘acusacions d’antipatriotisme per fidelitat a la fe’ (n. 41)
El papa adreçà un missatge de coratge als preveres i als religiosos perquè en temps difícils mostraren el ‘camí recte’ (n. 44) i també unes paraules d’ànim als ‘seglars’ (n. 46).
El papa amb aquesta encíclica va voler evitar que ‘amb un silenci inoportú’ (n. 50) el pogueren acusar de ser còmplice de culpa, en no haver aclarit la situació difícil que vivien els cristians sotmesos al Reich.
Tot i que alguns van creure que amb aquesta encíclica el papa Pius XI va condemnar el nazisme d’una forma tèbia, el cert és que va ser un primer pas per denunciar, fins i tot dos anys abans de començar la II Guerra Mundial, el règim de terror que va implantar Hitler a Europa. Amb tot, a finals de 1938, Pius XI preparà una encíclica (recentment s’han trobat els esborranys d’aquest text) on el papa condemnava l’antisemitisme del règim nazi. Però aquesta encíclica no va arribar a ser publicada per la malaltia i mort del papa.
