08.04.2019 - 17:12
|
Actualització: 08.04.2019 - 19:12
L’espectacle Musica empresonada ret homenatge aquest divendres i dissabte, 12 i 13 d’abril, als músics valencians represaliats en la guerra de 1936-1939 i en la dictadura franquista.
Entre els músics que hi seran homenatjats hi ha els bocairentins Ángel Bernat Beneyto, de qui s’ha seleccionat la versió per a banda del pasdoble Tania, escrita per a piano a la presó poc abans que l’afusellaren a Paterna en 1939; i Felipe Belda Calatayud, de qui s’interpretarà el pasdoble Un recuerdo, que dirigirà el seu fill Francisco Belda.
També sonarà música de Rafael Rodríguez Albert, compositor nascut a Alacant i qui durant la guerra va ser professor del col·legi de cecs de Madrid instal·lat a Ontinyent durant la guerra per a fugir dels bombardejos de l’aviació de Franco.
El Monestir de Sant Miquel dels Reis de València acull aquest esdeveniment com a ‘símbol’ de la repressió, ja que durant quasi 30 anys va ser la presó de milers d’empresonats per qüestions ideològiques i per ser contraris al règim.
Musica empresonada l’organitza la direcció general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i es farà els dos dies a les 20.15. L’espectacle és gratuït, però caldrà descarregar-se l’entrada de la web, amb opció a assistir a l’assaig general del divendres o a l’estrena del dissabte.
Es tracta d’un concert de músiques embastades amb tres biografies humanes a manera d’un argument de ficció basat en fets i músics reals. Les peces musicals, amb els actors com a fil conductor de l’espectacle, escenificaran moments significatius de les seues vides, tal com ha explicat Cultura de la Generalitat en un comunicat.
L’elenc està compost per 25 músics i cinc actors. La direcció artística correspon a Toni Tordera, la musical a Pascual Pastor i el guió a Juanjo Prats. L’obra l’ha produïda per GMExpresa.
Música en moviment
En Musica empresonada, diversos espais del Monestir de Sant Miquel dels Reis serviran d’escenari, en el qual el públic haurà de desplaçar-se per a contemplar l’actuació completa.
A l’esplanada de la façana es representarà el primer acte, 1937. Una revetla commemorarà l’aniversari de la segona República espanyola amb cançons populars i cobles en què els assistents hi podran participar festivament. L’escena s’interromprà brutalment per l’ocupació de València de l’exèrcit revoltat.
El pati és el nom del segon acte, al claustre nord, on prendran cos i avançaran les tres històries com a suport de la vida musical i les contradiccions dins de les presons franquistes.
Com a colofó, l’espectacle acaba amb els músics fora de la presó per a plasmar-ne l’allargada vida com a inhabilitats o reclosos en l’ostracisme per la seua condició ideològica.
Els tres actes inclouran composicions de músics valencians que van patir la presó, van estar en camps de concentració o van ser bandejats i obligats a abandonar el seu ofici: Felipe Belda Calatayud, Ángel Bernat Beneyto, Abel Mus Sanahuja, Carlos Palacio García, José Ramón Moreno Gans, Vicent Garcés Queralt i Rafael Rodríguez Albert.
