Natxo Sarvatxo: “Tinc la sort que els clients s’adapten molt a les meues idees i les meues maneres de fer”

Natxo Sanchez és de Castelló de Rugat. Tota la seua formació acadèmica ha anat lligada a les arts gràfiques, més concretament al disseny gràfic. Però finalment ha acabat optant per dedicar-se a la il·lustració, una disciplina que ha aprés de forma autodidàctica i que, a més d’un treball, és per a ell una passió.

“Quan treballava com a dissenyador vaig començar a crear alguns elements il·lustrats per tal de no haver-los de comprar. Després vaig acabar dedicant-me a la il·lustració quan acabava la jornada com a dissenyador gràfic; era una manera d’aïllar-me del món i posar el cap a zero”. Pel que fa a les seues referències artístiques, destaca l’art noveau i la il·lustració àcida, tant americana com japonesa. Es tracta d’estils que escapen del realisme, “m’agrada poder crear personatges i escenaris que no existeixen i no es poden veure en la vida real” diu Natxo, que insisteix en la idea de posar a prova la seua imaginació.

Natxo ha passat de ser assalariat a tindre el seu propi projecte amb el nom artístic de Natxo Sarvatxo. En un treball tan relacionat amb la creativitat, el fet de poder-s’hi dedicar de forma autònoma ha suposat un canvi important, ja que, si bé la seua producció artística segueix subjugada a les demandes del mercat, ara es pot permetre una certa llibertat creativa.“Si t’has de dedicar professionalment a la il·lustració, has de saber que et convertiràs en un comerç, t’hauràs d’adaptar al client i comercialitzaràs el teu art”, explica.

Tindre un estil propi li permet abstraure’s, de tant en tant, de la categoria comercial de l’art i desenvolupar la seua inspiració: “de moment, tinc la sort que els clients s’adapten molt a les meues idees i les meues maneres de fer, llevat d’algun cas concret. Jo passe referències als clients, i si trien un estil que no em convé intente de portar el projecte cap a un altre on jo em senta bé”. D’altra banda, diu, “posseir un projecte personal ajuda a crear un món propi: il·lustrar o crear fora del treball és una manera també d’escapar de les limitacions de les contractacions. Cal estar fora del mercat per a poder créixer i sentir-te bé amb què fas”.

Internet i les noves ferramentes de treball

En els darrers anys hem vist un creixement exponencial de l’ús de les xarxes socials que, amb l’accessibilitat més gran de les noves tecnologies, han passat a tindre una popularitat que ha sacsejat tots els paradigmes coneguts fins ara en el camp de les relacions socials, culturals, polítiques i, també, econòmiques. Natxo considera que les xarxes socials han resultat una bona ferramenta de treball per a moltes persones, el desafiament per a les antigues maneres de comunicació ha tingut un impacte important en el món del treball artístic: “Per a la gent que es dedica a les arts gràfiques les xarxes han sigut un boom. Abans, per a mostrar el teu portafoli necessitaves una carpeta amb il·lustracions en format físic. Ara hi ha xarxes que són el nostre portafoli, com per exemple l’Instagram: jo no l’utilitze per a qüestions personals sinó que hi penge tots els treballs professionals, les meues il·lustracions, els treballs que faig per als meus clients… Les xarxes són un aparador per a nosaltres, sense això no sé si ara mateix podria dedicar-me a la il·lustració perquè el 90% de la faena que tinc me l’han encarregada a través de les xarxes”.

D’entre l’immens catàleg de possibilitats que ofereix internet, Natxo ha triat Twitch com una nova ferramenta de treball. Es tracta d’una plataforma que ofereix un servei de vídeo en temps real. Si bé és cert que ha estat una plataforma on han predominat, des del principi, els continguts relacionats amb els videojocs, s’ha anat diversificant fins a abastar molts àmbits diferents.  D’entre els avantatges d’aquesta plataforma, l’il·lustrador destaca sobretot la possibilitat d’interacció directa amb el públic: “M’agrada començar una il·lustració des de zero i poder crear-la seguint els passos de gent que està al xat, per exemple. És una ajuda de la imaginació per a poder-la explotar més enllà del meu cervell amb les perspectives d’altra gent. També és important de mostrar el procés artístic. Les feines que no són físiques estan bastant mal valorades en el mercat. Moltes vegades m’han demanat el preu d’una il·lustració i els ha semblat car o m’han demanat de fer-ho gratuïtament. Aquesta és una manera de visibilitzar la meua faena i el treball que hi ha darrere, perquè es puga veure tot el procés: la ideació, l’esbós, la línia, les diferents postures d’un personatge, etc.”.

Nous temps, noves etiquetes: els streamers i els creadors de contingut

Encara que Natxo Sarvatxo està present a les xarxes socials i a les plataformes de reproducció en línia i en fa un ús recurrent, no es considera ni streamer ni creador de contingut, ja que per a ell és una ferramenta més que fa servir per a la seua vertadera professió, que és la d’il·lustrador. Sobre la qüestió, apunta que, ja que es tracta d’una etiqueta molt nova, és encara complicat de definir-la en termes exactes. Dibuixar els límits és una tasca molt complicada perquè són molts els factors a tindre en compte: no només el contingut en si, sinó també la percepció per part de la gent que el consumeix. Natxo considera que el públic té un paper important en aquesta qüestió.

El fenomen dels creadors de continguts i els streamers ha estat una experiència que ha sacsejat les xarxes a escala internacional. Si més no, s’ha obert un debat recent entorn de les particularitats d’aquest fenomen al País Valencià, i ha posat al centre del debat les persones que es dediquen a crear contingut en valencià. Hi ha una part del debat que gira entorn de la normalització lingüística i que denuncia una manca de diversitat de continguts que, a parer seu, són limitats i a més contribueixen a un discurs folkloritzant sobre la valencianitat. Natxo troba manca de referències: “per desgràcia, hem arribat al punt en el qual el consum ràpid i immediat dels continguts en línia ha contribuït a fer que la gent no retinga informació o que la retinga durant molt poca estona. Si a això li afegim que els referents valencianistes que tenim han quedat, en part, obsolets o fora de les noves tecnologies i les xarxes socials, en quin espill ens podem mirar? Perquè podem tindre un referent cada setmana si ens ho proposem, els discursos evolucionen ràpidament perquè hi ha una creació massiva de continguts cada dia”, diu.

En el seu cas concret, explica que va començar a fer stream en castellà, però no va trigar gaire a fer el canvi al valencià que és, al remat, la seua llengua: “al principi hi havia molta gent d’Amèrica Llatina i de l’estat espanyol entre els meus seguidors, de manera que la majoria de les preguntes que em feien era en castellà i jo els responia també en castellà. Finalment, vaig anar fent una comunitat de seguidors valencianoparlants i vaig decidir que faria els directes en valencià. I em va sorprendre que, de tots els seguidors que tenia, no se’n va anar cap. Fer el contingut en valencià no ha estat un hàndicap”, assegura.

I reconeix un escenari optimista per a la creació de continguts al País Valencià i en català. Ell mateix ha participat de la creació de Poblet, un portal web que aglutina diversos comptes de contingut en valencià i que té l’objectiu de donar visibilitat a la diversitat de projectes existents i de donar suport a noves iniciatives, desafiant el famós algoritme de les xarxes socials. Per a poder formar-ne part només cal omplir un qüestionari que hi ha a la mateixa pàgina web.

La Quarantamaula amb cartes il·lustrades

El nou projecte de Natxo és un joc de cartes, la Quarantamaula: “es juga, tradicionalment, amb una baralla de naips, i a cada carta se li atribueix una acció. El que he fet és il·lustrar les cartes amb imatges relacionades amb les seues respectives accions”. Si voleu saber-ne més, podeu acudir al seu aparador en línia.