“No acuses ningú falsament”

És el que demana el llibre de l’Èxode (20:16) quan ens exhorta a no mentir ni a donar fals testimoni. I també ho demana el vuité dels Manaments de la Llei de Déu: “No diràs falsos testimonis ni mentiràs”.

He recordat aquest text de l’Èxode perquè entre els polítics (sobretot) i els ex-polítics, la mentida i la falsedat estan a l’ordre del dia, com podem veure en l’article de Miquel Domínguez “Casado y su bisoñez” publicat al diari Levante-EMV el 22 de març passat. L’autor, a part de definir (per què no ho digué fa un any?) el Sr. Casado com un home “sin clase alguna, ni valentia, ni visión, ni amor auténtico por España”, acusa el president del govern espanyol d’haver-se envoltat d’un “nefasto equipo de comunistes, etarras asesinos o independentistas”.

Crec que, com diu l’Èxode, no es pot acusar ningú falsament. I això l’autor de l’article ho hauria de saber, més encara si més d’una vegada s’ha manifestat cristià. Si a l’equip del Sr. Sánchez hi ha comunistes o independentistes, no crec que això siga cap delicte. Però si l’autor de l’article acusa el president Sánchez de tindre al seu equip “etarras asesinos” (i això sí que seria un delicte), ho hauria de denunciar a la justícia. I com que no podrà demostrar-ho, perquè no és veritat, està acusant falsament uns polítics. I és que l’autor d’aquell article, tot i saber que no són “etarras asesinos”, com que acostuma a matar mosques amb bales de canó, fa el ridícul.

Fa un any llarg, aquest mateix ex-polític publicava l’article “El país de les costures esgarrades”, també al Levante-EMV, en què qualificava d’“independentistes salvatges” els diputats d’ERC, de la CUP i de Junts (i supose que també els senadors) que al Congrés espanyol representen els ciutadans que els han votat.

El Diccionari Català-Valencià-Balear defineix la paraula “salvatge” com aquell “que es troba en estat purament natural, sense refinament, incivilitzat, rude, brutal”. Per això trobe fora de lloc el qualificatiu que l’autor de l’article dedica als partidaris de la independència. Una opció, la de l’independentisme, tan respectable com l’unionisme.

Els meus pares em van ensenyar a ser crític i a saber discrepar, sempre que és necessari. Però amb educació, sense faltar el respecte a l’adversari. I no crec que siga de bona educació, com va fer l’autor de l’article de fa un any llarg, qualificar de “salvatges” els representants del poble.

En aquell text, l’autor de l’article disparava contra tothom. Millor dit, contra els qui ell anomenava “esta quadrilla”, que ell considerava responsables que la “pell ibèrica” s’estiga “esgarrant per les costures”.

L’autor de l’article definia el Dr. Fernando Simón com “un pobre home que ens pren el pèl” i el ministre Salvador Illa com una persona que “de Medicina sap allò mateix que sé jo”. I encara, els ministres del govern espanyol eren els qui tenien “funcions i actuacions més pròpies del circ de la tele”. Finalment, disparava també contra una “amalgama de comunistes, independentistes salvatges, amb alguna mà tacada de sang i socialistes radicals”.

No crec que s’aguante l’afirmació de l’autor de l’article, quan parlava (com fa ara) dels diputats que tenien “alguna mà tacada de sang”. Coneixent l’estat espanyol, si algun diputat tinguera “alguna mà tacada de sang”, estaria a la presó, no assegut al Congrés.

I pel que fa al ministre Salvador Illa, l’autor de l’article el desqualificava com a ministre de Sanitat perquè no és metge, sinó llicenciat en Filosofia, cosa que, en principi, no invalida la seua competència al ministeri. Tampoc l’autor de l’article és arquitecte o expert en urbanisme, sinó llicenciat en Dret i va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de València. I posteriorment delegat de l’Àrea de Seguretat Ciutadana. I no crec que per no tindre estudis relacionats amb els departaments que va dirigir no fera bé el seu treball. Com diu l’Evangeli de Sant Joan en relació amb els fariseus i el cec de naixement (Jo 9:1-41), no hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure. Per això Jesús denuncià els qui veuen la brossa en l’ull del germà i no veuen la biga en el seu propi ull (Lc 6:41). Per cert, que el conseller Rafael Blasco, del PP, va ser conseller de Sanitat del 30 de maig de 2006 al 29 de juny de 2007, i a més, en la seua joventut havia estat militant del FRAP. Alguna vegada l’autor de l’article va dir al Sr. Blasco (amb qui va compartir militància al PP) que de Medicina sabia “allò mateix que sé jo” i que tenia “alguna mà tacada de sang”?

Però on l’autor va arribar al límit de la decència va ser quan, en l’article de l’any 2020, al·ludia als migrants que arribaven a l’estat espanyol fugint de la fam. Domínguez, que més d’una vegada s’ha confessat cristià, deia sobre els jóvens que arribaven a les Canàries que “només faltava que fins i tot els migrants nos prenguen el pèl”, ja que en arribar a les Canàries “intenten apoderar-se d’eixes illes”. De veres pensava que “els migrants nos prenguen el pèl”? No coneix el drama i el dolor de la gent que ix del seu país per necessitat? O bé creu que els migrants deixen el seu país per gust o per turisme? No recorda l’autor de l’article, que s’ha confessat cristià públicament, les paraules de Jesús a l’Evangeli de Sant Mateu: “Era foraster i em vau acollir” (Mt 25:38)? Creu de veritat que els migrants pugen a una pastera perquè sí? Supose que amb aquest raonament, l’autor donarà la raó als qui pensem que Cristòfor Colom va prendre el pèl als indígenes americans, ja que ell (i la corona espanyola) sí que es va apoderar d’aquelles terres. L’autor de l’article creu que els immigrants que moren a la Mediterrània ens prenen el pèl? També els qui ara vénen d’Ucraïna?

Crec que qualificar els diputats independentistes de “salvatges” o dir que el president Sánchez té al seu equip “etarras asesinos”, o fins i tot desqualificar el Dr. Fernando Simón o el ministre Illa, és peccata minuta, al costat de l’insult xenòfob que és considerar els migrants com els qui “nos prenguen el pèl” i que “intenten apoderar-se d’eixes illes”. Potser deu considerar el papa Francesc, per haver deixat l’Argentina, un que pren el pèl als italians.

Només espere que a l’autor d’aquests dos articles li vagen bé les coses i que no haja d’emigrar. Perquè no és el mateix migrar que fer turisme. I espere que tinga un mínim de sensibilitat, com ens demana el papa, per la gent que per força major (no per gust) ha d’abandonar la seua terra. Jo li recomanaria que repasse la Bíblia i els discursos del sant pare i que siga més sensible envers els qui sofreixen. També Maria, Josep i l’Infant Jesús van ser emigrants quan van fugir d’Herodes, i no crec que prengueren el pèl als habitants d’allà on es van refugiar, ni tampoc que volgueren apoderar-se d’aquella terra.

L’autor d’aquests articles hauria d’escoltar les paraules tan assenyades de la Sra. Caya Suárez, secretària general de Càritas Canàries davant el drama migratori que viu l’arxipèlag. La Sra. Suárez ha dit: “Com a Església catòlica, no podem restar impassibles davant d’aquesta situació greu de vulneració de drets humans on les polítiques públiques no posen la persona al centre, que és ocupat per altres interessos d’índole econòmica, política, etc.”. Segurament que per a l’autor dels articles, la Sra. Suárez també ens deu prendre el pèl.

Aquest ex-polític hauria de recordar que, com diu el llibre de l’Èxode, no s’ha d’acusar ningú falsament. I també hauria de recordar que els Manaments de la Llei de Déu exigeixen no furtar. I companys seus, del seu mateix partit, estan a la presó per furtar.

I és que, acostumat a les fake news, deu pensar que una mentida repetida milers de vegades acaba sent veritat. I no. Per més que puga repetir una mentida, la mentida sempre serà mentida. Per això Jesús anomenà sepulcres emblanquits els fariseus i els mestres de la Llei. Per què l’autor no denuncia davant la justícia el president Sánchez, si al seu equip hi ha “terroristas asesinos?”. No ho farà perquè no és veritat, i ho sap. Però continua intoxicant i mentint. I això és intolerable, ja que, els hòmens, i més encara els polítics (i els ex-polítics), estem cridats a viure en la veritat, no en la mentida. Per això Jesús ens diu també hui: “La veritat vos farà lliures” (Jo 8:32).

Acusant, falsament, el Sr. Sánchez de tindre al seu equip “terroristes asesinos”, l’autor de l’article hauria de tindre molt present què diu el llibre de l’Èxode: “No faràs córrer rumors falsos… et mantindràs lluny de la mentida” (Ex 23:1,7).