‘No mataràs’

La venda d’armes, amb el negoci sucós però sagnant de la indústria bèl·lica, sempre ha estat la causa de la mort de milers de persones. Per això ja el llibre de l’Èxode, amb la llei de Déu al Sinaí, prohibeix la mort de l’altre: ‘No mates’ (Ex 20:13).

Per això és tan escandalós que el govern del Sr. Pedro Sánchez mantinga la venda d’armes a l’Aràbia Saudita ‘en interès d’Espanya’, segons ha dit el president del govern espanyol. I és que el negoci està per damunt de la consciència. També en el cas del PSOE, igual que quan governava el PP.

El Sr. Sánchez, en una prova de cinisme, ha afirmat: ‘Sempre he cregut que la política és intentar convertir els ideals en realitats, però no sempre es pot aconseguir’. Per al Sr. Sánchez, ‘la defensa dels interessos d’Espanya’ està per damunt dels Drets Humans i del respecte a la vida. Per això l’estat espanyol continuarà venent armament a Riad, per ‘responsabilitat’, un eufemisme del Sr. Sánchez, que no és altra cosa que per responsabilitat electoral, tenint en compte les pròximes eleccions andaluses. D’aquesta manera el Sr. Sánchez no anul·larà sinó que respectarà el contracte firmat per l’executiu del PP, per subministrar les 400 bombes que l’actual ministra de defensa, Margarita Robles va intentar vetar sense èxit.

L’informe del Ministeri d’Economia espanyol detalla els milions d’euros en material bèl·lic que l’estat ha venut. Així el 2011, l’import d’armes venudes va ser de 2.431 milions d’euros. El 2012, en van ser 1.953; el 2013, 3.907 milions; el 2014, en foren 3.203; l’any 2015, 3.720; el 2016, 4.051; i el 2017, 4.336 milions d’euros. En aquest 2017, Espanya va vendre a l’Aràbia Saudita armes per valor de 496 milions i a Veneçuela, 11 milions.

El novembre de 2017, el Dicasteri pel Servei del Desenrotllament Humà Integral organitzà un simposi internacional per un món lliure d’armes nuclears i pel desarmament integral. El prefecte d’aquest Dicasteri, el cardenal K. Turkson va dir que el simposi obeïa ‘a les prioritats del papa Francesc sobre la pau i l’ús dels béns de la creació per al desenrotllament i d’una qualitat de vida justa per a tots.’

I és que el negoci bèl·lic ha estat sempre present en els estats que tenen una indústria armamentística potent. Per això en ple segle XXI, encara que siga un escàndol, la venda d’armes continua essent un negoci. Un negoci que produeix la mort de milers de persones cada any.

La immoralitat de les guerres només s’explica per la immoralitat dels governs, també el del Sr. Sánchez, que guanyen diners amb la venda d’armament.

Per això en l’homilia del 2 de juny de 2013, el papa Francesc deia: ‘La guerra ve de l’odi, de l’enveja, del desig de poder i també d’aquell afany de més poder’. El papa es preguntava per què es volen ‘resoldre’ els problemes de la humanitat amb una guerra. I ell mateix responia així a aquesta pregunta: ‘Perquè per a ells, els diners són més importants que les persones. I la guerra és precisament això: és un acte de fe als diners, als ídols de l’odi, a l’ídol que et porta a matar el germà.’

També el 15 de maig de 2014, el papa tornava a denunciar el negoci de les armes en una crida que feia a la Comunitat Internacional per tal d’arribar a un compromís contra el comerç armamentístic. El papa deia: ‘Tothom parla de pau, però la proliferació d’armes ens porta a una direcció oposada’. I afegia encara: ‘El comerç d’armes complica i evita la resolució dels conflictes, en tant en quant es fa fora de la legalitat.’

El papa Francesc ha denunciat la venda d’armes i el seu comerç il·legal, amb la conseqüència de l’enriquiment ‘dels mercaders de la mort’. I per això ha fet una crida als governs per tal que s’acabe el comerç d’armes.

Caldrà recordar el drama actual que pateix Irac, Síria o Egipte per posar fi al comerç i al negoci immoral de la indústria armamentística? Caldrà recordar la guerra d’Irac, amb el Sr. Aznar de ‘padrí’ d’aquest conflicte, que intentava justificar-lo amb la mentida que Sadam Husein tenia armes de destrucció massives?

Els governs que fan negoci amb les armes guanyen uns diners tacats de sang. De la sang dels qui moren, per tal que alguns puguen fer-se rics.

Ja és hora que intentem resoldre els conflictes bèl·lics amb el diàleg, amb l’educació i amb el respecte a la diferència. I ja és hora que s’acabe la indústria de les armes, que no és sinó la indústria de la mort, una indústria que alimenta l’odi.

Es tracta de fer callar les armes perquè triomfe el diàleg. Per això en el seu twitter, el 26 de setembre de l’any passat, el papa Francesc demanava ‘abolir aquests instruments de mort’.

Com va dir el papa Francesc l’any passat als participants d’aquest simposi, ‘les armes nuclears no poden constituir la base de la convivència pacífica’ i per això s’ha de treballar per fer realitat la utopia ‘sense arsenals nuclears.’