16.12.2020 - 19:50
Això demanava el llibre del Levític (Lv 19:11) als israelites: que apartaren de la boca i del cor la mentida, la falsedat i l’engany. Mentides, falsedats i enganys que suportem els valencians sobre el finançament del País Valencià. I és que, un govern i un altre, del signe que siga, continuen enganyant-nos, prometent-nos un finançament que no arriba mai.
Ara fa gairebé un any, el diputat per Compromís Joan Baldoví deia que donant suport al govern del Sr. Sánchez, el PSOE presentaria en vuit mesos un nou model de finançament. Per això a primers de 2020 Compromís tancà un pacte amb el PSOE i votà afirmativament la investidura del Sr. Pedro Sánchez com a president del govern de l’estat. Així, els socialistes es comprometien a presentar una proposta per a reformar el finançament autonòmic abans que s’acabara el 2020, com demanava Baldoví, tot i que la primera proposta era presentar aquest nou model en vuit mesos. L’acord, de quatre pàgines, contenia nou punts, en els quals el govern espanyol es comprometia a reformar el sistema de finançament autonòmic al llarg de la legislatura i a presentar una proposta en els huit primers mesos.
Amb eufòria, el govern del Botànic celebrà la investidura del president Pedro Sánchez, ja que així es desblocava el finançament.
No és cap descobriment adornar-nos que la situació financera dels valencians és desastrosa. Per això el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, deia en una entrevista a VilaWeb ‘que la liquidació del finançament de 2018 deixa el País Valencià a la cua de l’estat espanyol’ i afirmava que amb un finançament ‘igual a la mitjana autonòmica, el País Valencià rebria 1.100 milions més’. Com no podia ser d’una altra manera, el conseller Soler lamentava un fet inqüestionable, i és que l’actual model ‘continuava generant importants diferències de finançament per habitant entre les comunitats de règim comú, i això no és just’. El conseller Soler deia que ‘a Espanya no pot haver-hi ciutadans de primera i de segona’. I afegia encara: ‘Som davant una situació insostenible, que s’agreuja’. I és que, segons el conseller, les dades ‘posen de manifest la imperiosa i inexcusable necessitat de modificar el sistema de finançament autonòmic’. Per això, no vaig poder sinó somriure quan el ministre de Cultura espanyol, José Manuel Rodríguez, digué que ‘hay que financiar mejor el mundo cultural valenciano’. Si tenim en compte com ens tracta el govern del Sr. Sánchez pel que fa al finançament, fa ganes de riure sentir dir al ministre que ‘hay que financiar mejor el mundo cultural valenciano’.
Així les coses, a causa de les contínues mentides del govern de Madrid (abans del PP i ara del PSOE), el president Ximo Puig assumia (l’evidència li feia dir el que tots suposàvem) que l’executiu de Pedro Sánchez ‘incomplirà el compromís d’un esborrany del nou sistema, en novembre’, com així ha estat.
El nou sistema, en principi (d’acord amb el pacte del PSOE amb Compromís) havia de presentar-se el setembre passat. Després va passar a fixar-se la data de novembre. I ara el president Puig es conforma que el nou model arribe abans d’acabar l’any, cosa que no veurem. En què ha quedat la promesa del president Sánchez a Compromís, a canvi del vot dels valencianistes per investir president del govern el secretari general del PSOE?
Aquesta opereta, aquest nou incompliment del govern espanyol, ara amb el PSOE, per presentar el nou finançament, ha fet que el diputat de Compromís (que donà el seu vot al Sr. Sánchez), haja dit que ‘si després de l’aprovació del PGE i de les eleccions catalanes del 14-F, no obri “el meló” de la reforma del sistema de finançament, demostrarà, igual que l’expresident Rajoy, que no té voluntat de canviar-lo’.
Molt optimista vaig veure la vice-presidenta Mónica Oltra, quan deia recentment en una entrevista que ‘en aquests pressupostos és la primera volta que no eixim perdent com en tots els pressupostos i ens acostem al compliment d’això que és el pes poblacional’. Aquestes declaracions em recorden les que feien els diputats del PP, quan manava el Sr. Rajoy. I també molt optimista he trobat la secretària general del Bloc, Àgueda Micó, quan afirmava que el govern espanyol s’ha compromès ‘en el pressupost, a igualar les inversions al Paí Valencià amb el seu pes poblacional’.
Tres anys després de la gran manifestació unitària reclamant un nou finançament, el govern de l’estat (ara en mans del PSOE i abans en mans del PP), continua enganyant (i discriminant) els valencians amb promeses que no compleix.
Fins quan el govern de torn es riurà de nosaltres, aprofitant-se d’aquella frase mítica del comte duc d’Olivares, quan afirmà que ‘Tenemos a los valencianos por más muelles que los catalanes o portugueses’?
De què ha servit la declaració institucional firmada el 5 d’abril de 2017 pels síndics dels cinc grups polítics que aleshores hi havia a les Corts Valencianes? Per què en aquell moment el PP valencià (davant la pressió del PSOE valencià) no va exigir al Sr. Rajoy el nou finançament? I per què ara el PSOE valencià fa el mateix que el PP fa tres anys i no exigeix al Sr. Sánchez que no ens continue mentint?
Els valencians hauríem de recordar què diu la saviesa popular per tal que no ens enganyen més, ni ens prenguen més el pèl: la primera vegada que ens enganyen, la culpa és de qui ha jugat brut amb nosaltres, però quan ens en fan una darrere l’altra (com passa amb els governs de Madrid i l’infrafinançament del País Valencià) i encara ens ho creiem, no hi ha dubte que la culpa és nostra.
