No, no hi ha igualtat

‘Per què lluiten les feministes, si ja hi ha igualtat?’. Ho sentim dir als carrers del nostre barri, del nostre poble o ciutat. Les feministes estem en lluita, sí. Ens estan matant, ens estan violant, ens estan assetjant. I sí, volem continuar vives, totes. Vives i lliures. Malauradament, aquesta continua sent una prioritat diària per a nosaltres. Les dades són esgarrifoses. No, no exagerem.

I no, no hi ha igualtat. Continuem jutjades, manipulades, educades i colpejades per un sistema patriarcal visible i evident. Ja no em sembla masclisme encobert. Encobert? A mesura que reflexiones i qüestiones els fets que t’envolten, deixes de veure la subtilesa; i trobes les imposicions de gènere cada vegada més agressives i violentes. Imposicions de gènere que determinen les nostres decisions, els nostres sentiments, les nostres professions, les nostres aficions; cada xicotet detall de les nostres vides i la nostra personalitat.

Quan vam nàixer no sabíem qui seríem, teníem una primera oportunitat per construir-nos. Però la societat ho tenia tot organitzat per a nosaltres. Volia que fórem agradables, simpàtiques, obedients, agraïdes, sensibles, dolces, tranquil·les. Tenia preparat un rol de gènere i multituds de mecanismes socials (mitjans de comunicació, joguines sexistes, sistema educatiu, mercat laboral, estàndards de bellesa…) per tal de perpetuar el sistema heteropatriarcal i capitalista que aquesta societat necessita.

El feminisme és la nostra segona oportunitat. És la ferramenta per deconstruir-nos i tornar-nos a construir. L’ocasió d’analitzar-nos, d’escollir quines decisions són pròpies i quines imposades. D’escollir lliurement els nostres objectius professionals i vitals. De deslliurar-nos de pors, apoderar-nos, estimar-nos i enfrontar-nos a tot allò que ens oprimeix.

El feminisme és l’oportunitat de viure des d’una perspectiva crítica, oberta a noves feminitats i noves masculinitats. El rol de gènere, com a construcció social, està exposat a canvis. Nosaltres som agents de canvi, actives i amb poder. Amb tot allò que permetem i que no permetem, en el nostre dia a dia, canviem el nostre entorn.

Amb el feminisme tenim l’ocasió de donar valor a allò considerat socialment femení i que històricament ha estat infravalorat. Re-valorar els trets i atributs feminitzats. Re-valorar les tasques i professions feminitzades igualant-ne la distribució i remuneració; contribuint, així, a la llibertat professional i econòmica de les dones i eliminant la jerarquia social de gènere establerta.

Ser feminista és l’oportunitat de formar part activa del canvi social i polític desitjat, de fer-ho acompanyada. Agafada de la mà d’altres dones; encoratjant-nos, donant-nos suport i fent-nos conscients les unes a les altres. Ens proporcionem, les unes a les altres, informació i referents; recursos, estratègies i accions per enfrontar aquesta societat masclista. Enfrontar-nos juntes, amb sororitat. Un dels fenòmens més bonics i alliberadors que he experimentat en aquest viatge.

Acompanyades per aquells homes que també qüestionen els seus rols imposats socialment, que són conscients dels privilegis que aquest gènere els atorga i que estan disposats a plantejar noves masculinitats per tal de ser, personalment i social, més lliures. Crear, entre tothom, una societat més igualitària, més feminista.

Hui és un dia de reflexió instituït. Un dia que recorda aquelles dones que iniciaren el moviment feminista, exigint drets fonamentals per a totes nosaltres. Un dia per recordar-nos que hem de ser reflexives i conscients diàriament; per tal d’identificar desigualtats i discriminacions de gènere i poder combatre-les. És esgotador ser conscient, estar alerta i lluitar contra elles constantment. Si és esgotador és perquè hi ha molta feina a fer. No obstant, aquest és el camí que trie i que vull caminar amb vosaltres.