07.11.2020 - 19:30
Com diu el refrany popular, no serveixen ni per a taps d’escopeta: ni els polítics que han presentat la partida destinada a la casa reial al projecte de pressupostos, ni els qui han ‘descobert’, en una absurda teoria conspiranoica, que Rússia enviaria deu mil soldats per donar suport a la independència de Catalunya, ni els membres del Tribunal Suprem espanyol que han acordat que siguen indemnitzats amb 1.350 milions d’euros el Banc Santander, CaixaBank i Bankia, ni els negacionistes de la covid-19. Sí, ni per a taps d’escopeta no serveixen els responsables d’aquests despropòsits.
Que la casa reial, en el projecte de pressupostos per al 2021, tinga una partida de 8.431.150 euros, un 6% (544.000 euros) d’increment amb relació a l’anterior partida, és immoral. Aquests diners representen la pujada més alta destinada a la casa reial dels últims anys. És escandalós que enmig del sofriment que viu tanta i tanta gent, amb ERTO, famílies a l’atur, persones que demanen ajuda a Càritas o als bancs d’aliments per a poder menjar per la pandèmia del coronavirus, que el govern presente aquesta partida dels pressupostos amb els quals la casa reial s’embutxacarà 8.431.150 euros.
La partida destinada a la casa reial per al 2020 ha estat de 7.887.150 euros, dels quals un 48,63% han estat per a despeses de personal, un 35,27% per a despeses i serveis, un 8,62% per a la família reial, un 6,05% per a inversions i un 1,43% per a fons de contingència.
El 8,62% destinats a la família reial, del total de 7.887.150 euros, representen 679.872,33 euros. I d’aquests 679.872,33 euros, durant l’any 2020 el rei ha ‘cobrat’ 248.562,36 euros, que són més de quaranta-un milions de les antigues pessetes. La reina Letízia ha ‘cobrat’ 136.701,36 euros, i la reina emèrita Sofia, 111.854,88 euros.
Quin infermer, metge o treballador de la neteja d’un hospital cobra un sou semblant al dels reis? I això que al govern espanyol hi ha una força que estava contra la ‘casta’! I ara, els qui denunciaven la ‘casta’ li estan regalant uns sous escandalosos. Evidentment, els bisbes no denuncien aquesta immoral partida destinada a la casa reial, malgrat la pobresa que flagel·la tantes i tantes famílies i més encara enmig d’aquesta pandèmia i de la crisi social.
Però tampoc no serveixen ni per a taps d’escopeta els responsables de la investigació que ha deduït, o descobert, que Rússia enviaria 10.000 soldats per a implementar la independència de Catalunya. No sé si els ‘cervells’ que tenen aquestes teories conspiranoiques deuen haver arribat a aquesta conclusió perquè Sant Jordi és patró tant de Catalunya com de Rússia. Que els jutges defensen la tesi dels 10.000 russos és de manicomi! Algú s’imagina una mena de desembarcament de Normandia però a la Barceloneta (o al port de Tarragona) de 10.000 soldats russos? Que no tenen sentit del ridícul?
Tampoc no serveixen ni per a taps d’escopeta els membres del Tribunal Suprem, que han acordat que l’estat (com si estiguera per a tirar coets) indemnitze el Banc de Santander, Bankia i CaixaBank amb 1.350 milions d’euros perquè aquestes entitats financeres van desemborsar aquesta quantitat per tancar el magatzem subterrani de gas, situat davant de la costa valenciana. Si haguera anat avant el projecte Castor, els beneficis haurien anat als ciutadans, que ara serem els qui, amb els nostres impostos, pagarem aquests diners?
Finalment, tampoc no serveixen per a taps d’escopeta els negacionistes de la covid-19, que s’atreveixen a desqualificar els investigadors que han estudiat la propagació del coronavirus. Haurien de demostrar les seues tesis treballant (sense màscara) als hospitals i residències amb malalts del virus.
El capítol 6 del llibre de la Saviesa comença així: ‘La saviesa és millor que tindre força’. El Suprem espanyol, els qui han atorgat aquests diners a la casa reial, els negacionistes de la covid-19 i els qui han ‘descobert’ els 10.000 soldats russos demostren que tenen molta força però molt poca saviesa, i per això no serveixen ni per a taps d’escopeta. D’ací que el mateix capítol 6 de la Saviesa, com si s’adreçara a aquests quatre grups d’‘eminències’, els diu: ‘Vosaltres ministres no heu decidit amb rectitud, ni heu guardat les lleis, ni vos heu comportat segons el designi de Déu’ (Sa 6:4).
Malgrat que tots aquests col·lectius no serveixen ni per a taps d’escopeta, no m’estranyaria que algun ajuntament decidira ‘sàviament’, posar un carrer o una plaça al Suprem espanyol, als negacionistes, als diputats que aprovaran els pressupostos de la casa reial o a les eminències que han descobert la invasió de Catalunya amb 10.000 soldats russos.
