10.08.2019 - 16:53
|
Actualització: 10.08.2019 - 18:53
Nou veïns de la Vall d’Albaida es van morir als camps de concentració nazis, segons el llistat que divendres es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i en el qual figuren els noms dels 1.514 ciutadans del país (4.427 de tot l’estat espanyol) que s’hi van morir.
La llista conté els noms de Bautista Navarro Gimeno de Castelló de Rugat; Bruno Coquell Pallàs del Ràfol de Salem; Francisco Santamaria Tortosa, Rafael Donat Vidal, Rafael Torró Garrigós, Vicente Sáiz Micó i Gonzalo Urena Doval (sic) d’Ontinyent; José Moll Momparler d’Aielo de Rugat i Virgilio Torró Calatayud de Fontanars dels Alforins.
Dels qui van ser-hi deportats i no en van tornar mai, 1.094 eren de Catalunya, 385 del País Valencià i 34 de les Illes. A la llista també hi consta el cas d’un home nascut a Andorra. Van ser enviats a la mort als camps de Mauthausen, Gusen, Dachau i Buchenwald a Àustria; Auschwitz i Dachau a Polònia i al camp femení de Ravensbrück a Alemanya.
Segons el govern espanyol, amb la llista es vol agrair i fer una reparació als més de deu mil ciutadans que van acabar deportats en camps de concentració nazis després de la guerra del 1936-1939. Els familiars i interessats tindran la possibilitat de presentar-hi al·legacions i sol·licitar correccions en el termini d’un mes. Així seran inclosos en el registre de morts, estatus que encara no tenien.
‘Hi ha una barbaritat d’errades’
Guillem Llin, estudiós de la deportació republicana als camps de concentració i extermini nazi, ha explicat a VilaWeb que en el llistat del govern espanyol ‘hi ha una barbaritat d’errades’. ‘Hi ha arxius de deportats a l’abast de qualsevol ciutadà i sorprèn que no hagen contrastat les llistes dels morts en arxius com el de Mauthausen, on es pot saber noms, cognoms i població de residència’, afegeix.
Com a exemples, assegura que diu Sella en comptes de Xella, que una víctima la situen com a natural de Gandia quan era de Teulada i que una altra el llistat recull que és d’Alcoi en comptes de Muro d’Alcoi. ‘Qui es recordarà d’aquestes persones ara que han passat vuitanta anys i amb un termini per a reclamar de trenta dies en ple mes d’agost?’, es pregunta.
Per la seva banda, el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha valorat que queda encara molta feina per a fer en matèria de memòria històrica. ‘A Catalunya s’han anul·lat els consells de guerra franquistes, però a la resta de l’estat no s’ha fet res’, ha lamentat. Cal també tenir en compte que Alemanya ha reparat la memòria de les víctimes del nazisme, mentre que Espanya no ha reparat les víctimes del franquisme.
En el llibre La derrota perpètua. La Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés als camps nazis, del que Guillem Llin és un dels autors, es documenten veïns d’Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Bocairent, Castelló de Rugat, Fontanars dels Alforins, Ontinyent, la Pobla del Duc i el Ràfol de Salem que van patir aquests camps. Dels que no en van sobreviure, a més dels que apareixen en la llista publicada en el BOE, el llibre aporta dades de Salvador Bataller Castelló de Rugat, Rafael Torró Donat d’Ontinyent, i de la xiqueta Madrich Berliner Lufting, nascuda el 1938 a Ontinyent i morta el 1942 a Auschwitz-Birkenau, filla d’una de les infermeres poloneses que treballaren a l’Hospital Militar Internacional durant la guerra de 1936-39, documentada per Joan J. Torró en les investigacions sobre aquelles infermeres recollides en el documentari ‘Les mamàs belgues’.
