Nous camins

L’altre dia, passejant per un centre comercial, vaig descobrir, penjada a l’aparador, una camiseta de Tea Stilton. Tea és la famosa rateta escriptora, germana de Geronimo Stilton, un altre escriptor de llibres per a xiquets, que s’ha convertit en un best seller per als menuts.

Normalment ens trobem amb samarretes dels nostres cantants predilectes, d’eixe grup de heavy metal  que tant ens agrada o d’algun personatge d’una pel·lícula o sèrie que ha sorgit d’un meravellós llibre al qual algú li ha donat una oportunitat.

El fet que ja puguem adquirir aquest tipus d’objectes sols és una prova del camí, encara estret i encosterat, que va obrint-se la literatura en la vida dels xiquets. Escriptors anònims, com ara Tea o Geronimo Stilton o Bat Pat, en el meu temps, són els que, a poc a poc, van excavant aquest camí que la neu havia cobert. Llibres curts, amb trames fàcils però divertides, lletres que animen a ser llegides, plenes de dibuixos que ajuden al lector menut a comprendre millor qu`+e diu… són els secrets que utilitzen aquests autors per captar-los amb les primeres pàgines.

Sí, és veritat que, al principi, tots es llançaran a pel mateix tipus de llibre, sense que hi haja molta diversitat d’elecció. Però deixem-los que gaudesquen llegint, que s’ho passen bé amb els llibres, que relacionen les pàgines impreses amb alguna cosa bona, divertida, un refugi per a ells. D’aquesta manera, quan siguen més majors, aprofitaran aquest senderol que llibres com els mencionats els hauran obert. Aleshores, seran capaços d’elegir, de descobrir i esbrinar quin tipus de novel·les els agrada, quins són els seus autors preferits… Aniran retirant els llibres de Geronimo i Tea Stilton de la seua prestatgeria per afegir altres que els ompliran la ment de possibilitats i portes noves, esborrant faltes d’ortografia, superant-se a si mateixos amb els textos que escriuen i amb la seua comprensió lectora.

Hem d’impulsar els nens perquè llisquen i aprenguen d’aquesta forma tan amena. Però això no s’aconseguirà si presentem la lectura com una obligació i no com una afició. Qui estima les seues obligacions? Qui desitja realitzar-ne alguna? Fins i tot, a mi em resulta pastós i avorrit llegir una novel·la amb aquestes condicions. Cal introduir la literatura en els xiquets com allò que és: una afició. Com jugar a futbol o als videojocs. Ningú obliga el seu fill a jugar a videojocs, més bé l’anima que s’ho demane per a Reis o els compre per al seu aniversari. Els llibres no han de ser diferents. No podem permetre que la literatura es convertisca en una espècie de càstic simplista.

Jo he fet de la lectura una religió gràcies al fet de veure com altres persones del meu entorn llegien i gaudien fent-ho. A partir d’aquesta base, la meua família em va permetre descobrir les meravelles que amaga una llibreria al darrere de les seues portes. Per això estic segura que tothom pot ser capaç d’agafar pales i començar a obrir eixe camí per aplegar a una llibreria on segur que vos espera, amagada en algun prestatge, una novel·la amb la qual poder viure aventures durant una estona. Mai és tard per començar.

Inés Cortell, 1r ESO

Revista Pebrella IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat